Arròs d’arengada

Aquesta recepta la va explicar l’avia d’en Josep Campmajo en un programa que vaig participar a Onda Rambla de Girona, a on entrevistaven a gent que anem a comprar al Mercat del Lleó de Girona. L’origen de l’arròs amb arengada, que no n’havia sentit a parlar mai, és de l’avia, aquestes avies que ens han portat el llegat de la bona cuina, aquesta cuina que amb productes senzill i barats s’ha convertint en un plat exquisit.

En una cassola amb oli d’oliva passem dues arengades senceres un cop agafin color les retirem i baixem el foc al mínim, després posem ceba de figueres tallada a daus petits i la deixem fer a foc lent fins que ens quedi caramel·litzada, és a dir ben negre, el temps aproximat són unes dues hores, al final de la cocció hi posarem all ben picat, un cop la ceba feta ho reguem amb un raig generós de vi ranci i deixem que es redueixi.

Un cop amb la ceba ben feta i tirem l’arròs, remenem uns 5 minuts, posem una de les arengades sense l’espina i tallada en tres trossos i després ja podem posar-hi aigua o un fumet de peix, els temps aproximat de cocció són uns 18 minuts, a mitja cocció i posem l’altra arengada sencera i quan faltin 5 minuts una picada –alls, pa torrats, avellana, ametlla, pinyons, oli, julivert- i unes fulles de julivert. Deixem reposar una mica l’arròs, posem pel damunt, opcional, uns ous d'arengada i ja esta llest. En aquest plat no cal posar-hi sal o molt poca perquè amb la de les arengades és suficient.

De vegades comprem llibres dels grans cuiners, d’altres passem estones fent google’s buscant receptes, i resulta que la gran enciclopèdia de la cuina, la tenim molt més a prop: les nostres mares i avies són la saviesa de la cuina. Un homenatge a totes elles avui representades amb l’avia d’en Josep Campmajo. Ja veureu que aquesta recepta és sorprenent i exquisida, sobretot no expliqueu que les arengades són boníssimes i amb arròs més, que encara pujaran de preu i per un producte que tenim be de preu.

Tàrtar de xampinyó i magrana

El món dels tàrtars no té límits, pocs ingredients se’n poden resistir, a part dels clàssics de carn o de tonyina, en podem fer una infinitat, un dels bolets que segurament és més bó cru que cuinat és el xampinyó, d’altres com el ceps i els ous de reig també, però el xampinyó és especialment bó en cru.

El tàrtar de xampinyó i magrana no és un simple contrast de colors, sinó que sobretot és un contrast de sabors que encara el fan més impactant que el contrast del blanc amb grana.

Pelem les magranes i les posem en una vinagreta de: oli, vinagre de poma, sal i pebre. Ho deixem macerar un mínim d’uns 30 minuts, perquè la magrana agafi el gust del vinagre i oli. Tallem el xampinyons a daus petits, un cop llestos els barregem amb la magrana i la vinagreta i ja el podem emplatar.

Aquest és un entrant perfecte acompanyat d’una mica d’enciam tallat fi o de tomata, així acabem de donar més color, però veure que recordareu més els sabors que els colors.