Garoinada

Fa unes setmanes parlava de la tradició gastronòmica d’anar a menjar una becada, doncs avui toca parlar de la garoinada, tradició de pescadors i molt centrada a l’Empordà, la més coneguda és la de Palafrugell a on grup de restaurants ofereixen un menú. Però també en podeu menjar arreu, durant els mesos de gener, febrer i març. Podeu fer l’opció d’aquests menús o senzillament compartir una dotzena de garoines, garotes o eriçons de mar, tot fent un bon aperitiu o acompanyades d’un bon arròs caldos de llamàntol.
La manera tradicional de menjar-les són partides per la meitat, i amb una cullereta les agafem i les posem a sobre una mica de pa i bona queixalada de botifarra negre i alls tendres crusos i la garoina, hi ha aquí teniu el sabor pur i tradicional.
Menjar una garoina és portar-te l’aroma més profund del mar a la teva boca, comences i no acabaries fins aviat que no quedes aroma i gust de mar, el seu gust diferent però és comparable amb unes bones ostres, amb dues et porten a les profunditats de la mediterrània, i si les menges tot mirant la platja de Llafranc, ja i ets a prop del tot.
Diuen que en Salvador Dalí, en menjava a dotzenes i de vegades acompanyades del xampany rosat que era de les begudes que més l’hi agradava, no ho he provat junt però segur que pot ser una bona combinació, com a mínim amb les ostres funciona.
De garoines n’hi han de mascles i femelles, unes tenen un vermell fort i les altres tiren cap el color taronja, no ser quines són unes i les altres, les més gustoses són les vermelles. De garoines també les he provat amb una crema de pèsols, gratinades o amb arròs. De moment tot i que les opcions són bones amb quedo amb la forma original: crues, amb pa, botifarra negre i alls tendres.