Llamàntol o llagosta amb ceba i flamejat


Tot i que diuen que el peix fresc i especialment el marisc quan menys cuit i menys coses li posem millor, s'ha de dir que sempre cal trobar l'excepció que confirma la llegenda, aquest llamàntol li passa com els bons suquets que no saps decidir si esta més bo el peix o les patates, doncs aquí passa que no saps si esta millor el llamàntol o la ceba.
Tallem la ceba a juliana i la posem a fer amb oli i sal a foc molt lent i anem remenant, fins que ens quedi confitada i transparent en el darrer quart d'hora i tirem un bitxo petit i el suc sobrant del llamàntol, uns tres quarts aprox de temps total.
Mentrestant tallem el llamàntol a rodelles i el sal pebrem, també pot ser llagosta que així és la recepta original però no en vaig trobar aquell dia a l'Onyar no en van pescar, i el suc que deixar anar el reservem per tirar-lo a la ceba, al mateix temps ratllem unes tomates i i uns grans d'alls tallats ben petits.
Un cop la ceba al punt que volem passem un moment el llamàntol a la cassola i el retirem, seguidament tirem l'all i la tomata deixem fer uns moments, ara tornem a posar el llamàntol ho ruixem tot amb conyac i ho flamegem deixem coure uns cinc minut i ja està llest per xuclar i xopar-se el dits, amb un bon tros de par netejar el plat i la cassola.
Aquesta recepta cuina esta copiada i adaptada del darrer llibre de la Cuina de l'Empordanet el qual recomano, ja que com va dir en Joan Roca a la presentació totes les receptes es poden fer a casa. La recepta original és llagosta amb ceba, aquí hem canviat per raons de mercat la llagosta pel llamàntol i per donar una mica més d'alegria a la recepta li hem posat un bitxo a la ceba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada