Tot menjant amb Josep Pla

Hi ha bons llibres de cuina a on ens expliquen com fer els millors menjars i hi ha també d’altres llibres que ens fan gaudir com ens expliquen el que han menjat, d’aquest narradors Catalunya té Nestor Lujan, Manuel Vazquez Montalban i sobretot té Josep Pla.
Josep Pla quan parla del paisatge també parla de cuina i a l’inrevés, la fusió de cuina i paisatge són de les grandeses que Pla sap traslladar, perquè tot i que es pot menjar de tot i a tot arreu, menjar cada cosa en el seu lloc i en el seu moment té aquell punt diferent que no saps ben be perquè però el sabor és millor, un arròs caldos amb llamàntol vora el mar i un civet de senglar prop de la muntanya.
En bona part de l’obres de Josep Pla en un moment o altra pot sortir el menjar, principalment se’n poden destacar tres: El que hem menjat, que es pot trobar en una edició il·lustrada o sense il·lustra, aquí ens fa una volta per bona part dels productes de la terra i el mar, ens explica quin és el seu moment de menjar-los i com, després trobem dins de l’Obra completa dos volums Escrits empordanesos i Aigua de Mar.
El primer escrits empordanesos té capítol Alguns grans cuiners de l’Empordà, és l’única obra de Pla a on trobem les receptes complertes de com fer-les, molt recomanable tant per grans cuiners – Pere Granollers del Port de Llança, Alfons Roger de Maçanet de Cabrenys, Joan Sunyer de Colera, Josep Mercader de Cadaqués i Figueres- grans receptes d’aquest cuiners: Congre amb pèsols, becada en salmis, blanquette d’agneau, arròs negre de l’Empordà, sorbet de xampany,...
A aigua de mar, trobem a Bodegó amb peixos el Pla que fusiona literatura, paisatge i menjar, en un viatge per mar per bona part de la costa empordanesa, ens parlar del paisatge, de les aventures i desventures de la seva gent, ii a navegació d’estiu un viatge de Cadaqués fins Peníscola, ens parla d’algunes poblacions a on a menjat i com, sempre sense oblidar el paisatge de la mediterrània.

Bunyols de tramuntana

Si totes les penitencies fossin menjar bunyols o brunyols segurament la religió cristiana tindria molts més adeptes, els bunyols són dels primers postres que venen per la primavera i per setmana santa són el seu punt alt, i no només és un postres sinó que és mengen a tota hora, per esmorzar, per berenar i per vici, la pregunta seria perquè la resta de l’any no en mengen, potser llavors perdrien el seu encant.
Per preparar-los és necessita una bona dosis de paciència, i si no teniu maquina de fer masses com jo, també una bona resistència als braços, els ingredients per la massa són: farina, llevat, ous, pells de llimona, matafaluga, anís, canyella, sal, sucre, mantega, llet i aigua tèbia, i tot en un vol i vinga a anar remenant fins que ens quedi la massa ben espessa, millor no posar el temps que es triga per a no desanimar al personal, però cal dir que l’esforç val la pena, un cop tenim la massa feta la deixem reposar un parell d’hores.
En una paella ben alta o una cassola amb molt d’oli i ben calent, courem el bunyols, els anem posant poc a poc, perquè l’oli no perdi temperatura, si hem fet be la massa veureu que el bunyol un cop cuit per una cara es gira sol l’acabem de coure i el retirem el deixem reposar en paper de cuina per deixar anar l’oli, després el mullem amb anís i l’ensucrem, el deixem refredar i ja està llest per gaudir-ne.
Bunyols de tramuntana perquè si els anem posant a coure amb un parell de culleres sense mirar en la forma, veure la diversitat de formes que agafen amb fils i banyes inclosos, com si en coures agafen rebut un bon cop de tramuntana.