Ous de reig amb cruixent de cansalada esperant en un llit de tomata

Continuant amb la secció de les gambes reposant en un llit de tomata, avui no es reposa sinó que ens esperen uns ous de reig en cru i una cansalada viada de la bona, aquella que si té colesterol ha de ser segur del bo, perquè ella per si sola està boníssima i l’oli que en surt deixa un aroma en el plat i un gust després de sucar-hi pa que voreja l’èxtasi de la cultura del sucar pa, per un instant penseu en el plaer de combinar els ous de reig amb la cansalada i la tomata i un cop menjat tot barrejat o mentrestant anar sucant.
L’ordre d’elaboració és el que bonament us plagui, com diria el poeta. Tallem la cansalada viada, la més greixosa tota blanca amb una franja de carn, en talls prims i fem el cruixent en una paella ben calenta i amb força oli, un cop estigui ben cuita la retirem en un plat, reservem l’oli, a on haurem posat un paper de cuina per que absorbeixi l’oli sobrat, uns minuts i la cansalada d’oliosa passarà a cruixent.
Mentrestant, abans o després tallarem la tomata en talls fins, les deixarem esperant al plat acompanyades d’unes espurnes de sal maldon, seguidament farem fins talls dels ous de reig i en cru els portarem allà a on ens espera la tomata, els deixem reposar damunt d’ella, tot seguit acompanyem els ous de reig amb la cansalada viada i tot beneit amb l’oli que teníem de la cansalada.
Aquesta tarda tot fent sofing pensava en quina recepta escriure al bloc, i en un rampell del pensament s’ha creat aquest plat, un plat per un instant intens i llarg. Llarg perquè te els ingredients per compartir-lo i intens perquè després de compartir-lo segur que cal continuar compartint d’altres ingredients de la vida. La vida són sabors i contrastos diversos, intensos i suaus, però sobretot saber-los combinar sempre, és una manera de viure intensament: del dolç al cru, del tendre al cruixent, del sabor sec i fugaç al intens que et deixen,...