Negroni: l'aperitiu florenti

Un còctel que no és un còctel, en el sentit d’associar aquest combinat a la nit, no neix d’una gran experimentació sinó de la combinació perfecte d’un cambrer –Fosco Scareli- i un client -.Camillo Negroni- que decideixen, per avorriment o monotonia, canviar algun ingredient de l’habitual –soda per gin-, trencant el principi sagrat de: que tota la vida s’ha fet així, estan bé totes les coses que durant tota la vida s’han així perquè no les sabem fer millor, però aquelles que poden millorar han de millorar.
El podeu beure a molts llocs, però els millors llocs és per les places de Florència, la piazza della signoria tot badant davant del palau Vecchio i el seu Campinele, veien passar la història, imaginant Michelangelo tot passejant per la piazza o pel carrers a on el pes de la història i l’art els fan solemnes, tot acompanyat d’un bon negroni abans d’anar a dinar, a Florència se’l beuen d’aperitiu tot picant alguna cosa, ja que sinó pot provocar alguna cosa més que obrir la gana per menjar un Filet a la florentina.
La preparació és molt simple, a part iguales vermut negre Cinzano, l’aperitiu italià Campari i ginebra, i un tall de taronja, en un got ample amb forces glassons, hi ha gaudir de l’amargor d’aquesta combinació.
Si no heu provat el Negroni heu d’anar a Florència a provar-lo i sinó heu anat a Florència heu d’anar-hi per provar el Negroni.

Patata, sobrassada, formatge i ou

Dins de la gama de colesterols paradisíacs, aquest plat ha de tenir el seu lloc, tot i que de sortida per la manera de fer-se no hi ha res fregit, tot i que la sensació és que es situa a l’alta gama dels colesterols, sabeu que, que cadascú el col·loqui allà a on bonament li plagui, ara no deixeu de provar-lo, no us deixarà indiferents.
Posem a bullir aigua amb sal, i mentrestant pelem la patata, la fem un cuadrat i la laminem un punt gruixuda, quan l’aigua ja així arrencat el bull, fem bullir les patates sense que s’acabin de coure del tot han de cada un punt dures, les reservem i posem un raig de vinagre a l’aigua bullint per a fer el ous “poché”, trenquem l’ou i el posem en un tros de paper film i el tanquem lligant-lo, amb aquesta operació a part de que és més fàcil de posar i treure l’ou de l’olla, també ens quedarà més arrodonit. Posem l’ou a bullir com a molt uns dos minuts, retirem l’ou i amb cura trèiem el paper film, després aquesta operació entendre perquè al restaurant l’ou queda com queda.
Abans haurem posat el forn a escalfar, també es pot fer al microones segurament, laminem formatge al gust en funció de si us agrada més o menys fort i també laminem la sobrassada, en un plat primer posem un tall de patata, després el formatge i la sobrassada, un altre tall de patata i seguit igual amb la sobrassada i el formatge i per acabar un altre tall de patata, ho deixem coure al forn fins que la sobrassada i el formatge estiguin un punt desfets, trèiem i just damunt posem cuidadosament l’ou i una mica de sal maldon.
Tot i que el plat te el seu punt construir-lo a base de pisos de patata i l’ou damunt, per menjar-lo l’hem de trencar i barrejar tot, sense manies ni complexes, és aquí a on trobareu l’encant de la barreja.

Risotto de pèsols amb perfum de menta

El risotto segurament és dels plats de la cuina italiana que tenen presència a la nostra cuina d’avui, és una demostració de la mil varietats que és cuina l’arròs a la mediterrània, el risotto no es redueix a arròs amb formatge parmesà, sinó que és tot un món saber quina varietat d’arròs i quin formatge millor amb aquells productes. Aquest risotto els productes són de la mediterrània catalana: arròs de Pals, pèsols, formatge de Maó, vi blanc de l’Empordà.
En una cassola amb el foc baix fem la ceba tallada ben petita amb mantega i una mica d’oliva confitem la ceba, un cop confitada i enrossim l’arròs, una bona copa de vi blanc i deixem que s’evapori, i afegim els pèsols i unes fulles de menta i comencem a anar posant poc a poc el brou –de verdures o de pollastre i verdures- ,a mesura que el vagi absorbint anem posant-ne més que considerem que està al nostre gust –entre 17 i 20 minuts-, retirem la cassola del foc i posem el formatge de Maó de ratllat amb mantega i es remena amb l’arròs fins que quedi tot ben lligat, el risotto ha de quedar cremós, i la cremositat s’aconsegueix amb que quedi una mica de brou i fer la cremositat amb brou i el formatge.
Aquí teniu un risotto a la catalana i de temporada, combinat els productes i també amb les coccions nostres, s’adapta la menta de quan fem els pèsols o les faves ofegades, i queda el seu punt anar menjant el risotto amb els seus pèsols dolços i tot acompanyat d’un perfum fresc de menta.

Tots els fogons al fòrum

El fòrum va començar com comença la cuina des de la terra, no hi ha cuiners sense i pagesos i potser no hi hauria pagesos sense cuiners, l’hort necessita fogons i els fogons necessiten de l’hort, i així comença i acaba amb un cava per menjar, a la cuina tot és possible tradició i futur, no són contradictoris sinó complementaris, de la baixa cuina fins a l’alta cuina.
Passejar, badar, mirar, escoltar, olorar, tastar,... totes les sensacions al voltant de la gastronomia, la cuina i els seus productes en un fòrum que neix dels fogons catalans líders avui de la cuina mundial però al mateix temps dona espai a productes i cuines d’arreu del món.
El fòrum constata la vitalitat de la cuina tant per curiosos com per experts, escoltar els mestres de la cuina i veure com fan les coses fàcils, encara que després quan un si posa no és tan fàcil i també mirar i fins i tot provar els millors productes i veure les ultimes tecnologies aparells, aquella cuina somiada, aquell rebost amb els millors aliments i aquella bodega amb millors vins i licors, com el descobriment pels amants del gintònic de la Citadelle reserva , pràcticament insuperable.