Aquest és un exemple de l’internalització de la cuina i els seus productes, d’aquell gaspatxo clàssics de tomàquet creat a Andalusia, primer ha estat un plat com a mínim assumit i assimilat per a tota la mediterrània, i després la creativitat junt amb la senzillesa de l’elaboració ha fet que amb molts productes sigui possible fer un gaspatxo: maduixes, síndria, cireres, enciam i ara alvocat.Per fer el gaspatxo de guacomole necessitem: alvocat, ceba tendra o avinagrada, tomata, suc de llimona, pa, tabasco, sal i oli. Tot junt i amb aigua natural fresca procedirem a passar-ho tot pel turmix fins que ens quedi ben lligat, rectifiquem de sal, oli i tabasco, en funció de si us agrada que piqui, sinó senzillament no posar-n’hi, el deixem refredat a la nevera o amb glassons i ja el tenim llest.
Els famosos tropezones de sempre els podem substituir per seitons, tomata, escopinyes i fins tot natxos trossejats, el important és que faci el punt de contrast necessari.
Els gaspatxo o sopes fredes són dels millors invents per l’estiu: són fresques i saludables.
