Faves amb festival de colors

Amb les faves ara que estem al seu punt de temporada els plats són variats, tot i que segurament hem passat de les clàssiques faves a la catalana a les mil i una combinació d’amanides de faves i sobretot si pot ser de favetes, més petites i amb més estil per la nova modernitat culinària de disseny, que fins i tot alguna llegenda urbana afirma que les petites són més bones que les grans, afirmo categòricament que la qualitat no ve donada per la grandària.
Perquè ningú es baralli entre el clàssic i el modern farem una altra cosa, que serà fer les faves ofegades amb tot tipus de verdures, fent una selecció de les verdures tant pel gust com pel color i així convertirem un plat ensopit de faves en un festival de gustos i colors.
Tallem a quadrats petits ceba tendra, alls tendres, pebrot vermell i verd, pastanaga, carbassó, albergínia, tomata i porro. Escalfem la cassola amb un raig d’oli i primer posem la ceba, el porro i l’all per donar una mica de gust a l’oli i a continuació i posem la resta de verdures amb les faves -la proporció aproximada i al gust és la meitat faves i la resta i una proporció de colors- i unes fulles de menta i de julivert, tot seguit uns gots d’aigua bullint fins que quedi tot quasi cobert i un raig de vi blanc. Es deixa coure fins que considerem que les faves estan al seu punt, aproximadament uns 15 o 20 minuts, vigileu de no quedar-se sense aigua si cal afegiu-ne més, el resultat final ha de quedar pràcticament sec.
Ja està a punt de servir, si voleu jugar amb el clàssic i el modern, ja que la forma clàssica de fer les faves catalanes són ofegades com hem fet: per enplatar agafem un plat quadrat i un motllo alt i rodó, posem a dins el motllo les faves i la varietat de verdures tot mirant que hagi quedat ben barrejat per així un cop retirem el motllo podem veure les faves acompanyades d’un festival de contrastos, gustos i colors, i tot regat amb un raig d’oli d’oliva verge, a gaudir d’un plat de temporada, sa i entre el clàssic i el modern.

5 comentaris:

Dolorss ha dit...

Aquí tenim un plat tan de casa nostra i que has "modernitzat" tan bé.
Sobre tot no oblidar-se mai de la menta.
Dius que la grandària no te que veure en la tendresa, estic totalment d'acord; el meu pare (ja fa molts anys d'això) feia unes faves al seu hort que eren tan grosses com el dit polze i eren tendrissimes.
Felicitats per la recepta!!

Sara ha dit...

Camil: fa una pinta excel.lent.

Fa temps que "navego" furtivament pel teu blog, i simpatitzo amb la majoría de receptes que hi poses.

La més sincera enhorabona, per aquest dietari gastronòmic tant treballat, i pel bon gust!

Glòria ha dit...

Hola, Camil

T'havia visitat des dels enllaços del Manel i avui he fet una passejada ben llarga pel teu bloc i déu n'hi do la de coses atractives que hi ha!. Aquestes favetes ja les tinc apuntades per fer-les ben aviat. Suposo que encara hi sóc a temps i no s'haurà acabat la temporada de les faves.

Posaré un enllaç al nostre bloc, per visitar-te ben sovint.

Fins aviat

xavierbc ha dit...

Fas molt bé de reivindicar les faves, tan menystingudes darrerament. A les escoles, els infants que s'hi queden a dinar, no les veuen ni en pintura, malauradament... En canvi, he vist que a molts restaurants vegetarians les han introduïdes en amanides, sobretot.

Enhorabona per aquest suculent bloc!

Camil Ros ha dit...

ara estem el punt alt de les faves i els pesols del país, i durant el mes de maig en tindrem, avui a mercat ni havien arreu.