Tot menjant amb Josep Pla

Hi ha bons llibres de cuina a on ens expliquen com fer els millors menjars i hi ha també d’altres llibres que ens fan gaudir com ens expliquen el que han menjat, d’aquest narradors Catalunya té Nestor Lujan, Manuel Vazquez Montalban i sobretot té Josep Pla.
Josep Pla quan parla del paisatge també parla de cuina i a l’inrevés, la fusió de cuina i paisatge són de les grandeses que Pla sap traslladar, perquè tot i que es pot menjar de tot i a tot arreu, menjar cada cosa en el seu lloc i en el seu moment té aquell punt diferent que no saps ben be perquè però el sabor és millor, un arròs caldos amb llamàntol vora el mar i un civet de senglar prop de la muntanya.
En bona part de l’obres de Josep Pla en un moment o altra pot sortir el menjar, principalment se’n poden destacar tres: El que hem menjat, que es pot trobar en una edició il·lustrada o sense il·lustra, aquí ens fa una volta per bona part dels productes de la terra i el mar, ens explica quin és el seu moment de menjar-los i com, després trobem dins de l’Obra completa dos volums Escrits empordanesos i Aigua de Mar.
El primer escrits empordanesos té capítol Alguns grans cuiners de l’Empordà, és l’única obra de Pla a on trobem les receptes complertes de com fer-les, molt recomanable tant per grans cuiners – Pere Granollers del Port de Llança, Alfons Roger de Maçanet de Cabrenys, Joan Sunyer de Colera, Josep Mercader de Cadaqués i Figueres- grans receptes d’aquest cuiners: Congre amb pèsols, becada en salmis, blanquette d’agneau, arròs negre de l’Empordà, sorbet de xampany,...
A aigua de mar, trobem a Bodegó amb peixos el Pla que fusiona literatura, paisatge i menjar, en un viatge per mar per bona part de la costa empordanesa, ens parlar del paisatge, de les aventures i desventures de la seva gent, ii a navegació d’estiu un viatge de Cadaqués fins Peníscola, ens parla d’algunes poblacions a on a menjat i com, sempre sense oblidar el paisatge de la mediterrània.

3 comentaris:

enric ha dit...

Cap altra prosa, com la de Pla, ha sabut reflectir la fusió del paisatge humà i físic amb la gastronomia fins al punt de convertir-ho en literatura exquisida (a més a més d’"exquisida", ell ja s'hauria empescat un parell més d’encertats adjectius..., pero Pla era molt Pla!) L’enhorabona pel post, Camil!

Anònim ha dit...

Aixi, estimat Camil, que t'agrada dinar amb feixistes, missogens i conservadors, com es el cas de Josep Pla, no?

I no vinguis amb el rotllo que "si la seva prossa, que si les seves descripcions" que el que feu la classe pijo profre d'aquest país amb figures com la de Josep Pla es nomes veure alguns punts de la seva vida, tot amagant la veritable vida i dimensio del personatge.

I tu et diu un lluitador social....?

Cuina Cinc ha dit...

Bon dia, Camil,
Felicitats pel teu blog.
Salutacions.
Josep Pla un referent a la cuina catalana!!