Quan el dia es fa de nit més aviat, quan el fred arriba, mentre dels armaris trèiem les mànigues llargues, la terra ens porta les primeres flors de la tardor i l’hivern, aquella flor de textura dura i tendre a l’hora, que té bona part dels colors del verds a l’hora que les anem obrint, la primera queixalada sembla aspre per portar-nos a la seva melositat que se’ns desfà.Les carxofes venen amb la tardor i fugiran cap a la primera, una verdura autènticament d’hivern, les podrem fer de moltes maneres: al forn, bullides, fregides, en xips, en crema, en conserva, al vapor, per ennegrir els arrossos .... sense cap mena de dubte a la brasa és a on donen el millor d’elles mateixes, unes brases de llenya a foc roent, necessitem el seu temps per passar de la llenya a la brasa, a sobre de la brasa posem les carxofes amanides per dins amb oli i sal, i les deixarem fins que quedin ben cremades per fora que voldrà dir que estant ben tendres per dins, anirem desfullant la carxofa i anirem trobant les fulles cada cop més tendres fins arribar al cor.Tenim fogons d’inducció, forns ventilats, les mil i una noves tecnologies, però encara està per descobrir allò que ha de substituir a l’autentica brasa de llenya, com a mínim per fer les carxofes, per desgracia les calefaccions d’ara han substituït les estufes de llenya d’abans i les llars de foc, segur que no tenim tant de fred però segur també que no mengem les carxofes tant bones, coses del progrés.
