Dissabte a mercat estava ple de figues arreu de les parades, la temporada de figues comença quan s’acaba l’estiu, aquest fruit dolç delícia pels paladars dolços, no només és un postre, la seva textura i el seu gust permet combinar-lo en molts plats.
Com diria l’endevinalla en què es semblen una figa i capellà de la teologia de l’alliberament? Que els dos són negres per fora i vermell per dins.
Un plat per començar un bon menjar, una petita i gustosa delícia per fer-nos sorgir aquella part dolça que tothom portem dins, alguns més endins que d’altres, però anem per feina: obrim les figues delicadament amb dos talls creuats en la part superior perquè ens quedin obertes en quatre parts, tallem el foie semi-cru en trossets petits, també es pot fer amb fetge d’ànec cru. En una paella posem un bon raig de garnatxa, aquest serà el toc empordanès, quan la garnatxa estigui calenta, tot fent-se la reducció, i escalfem les figues i el foie, si voleu i poseu una mica de sal, en la mateixa garnatxa.
En un plat posem les figues obertes de bat a bat i per sobre hi deixem reposar uns quants trossets de foie, després i deixem caure unes gotes de la reducció de garnatxa, i podem gaudir d’un plat dolç que ens ajudarà a veure que si tot fos més dolç, menys amargor hi hauria en aquest món.
Si no voleu fer aquest plat perquè la mandra us ha guanyat tot i que és molt senzill i ràpid, podeu anar al restaurant Divinium de Girona, al carrer General Fournàs, que és el lloc on les vaig menjar, el toc empordanès de la garnatxa és collita meva. Aquest restaurant situat de ple al barri vell, podeu trobar-hi també una de les seleccions més amplies de formatges a Girona, deixeu-vos aconsellar per en Joan: us portarà una bona selecció de plats, o els millors formatges i d’algun petit racó et servirà un gran vi.
Com diria l’endevinalla en què es semblen una figa i capellà de la teologia de l’alliberament? Que els dos són negres per fora i vermell per dins.
Un plat per començar un bon menjar, una petita i gustosa delícia per fer-nos sorgir aquella part dolça que tothom portem dins, alguns més endins que d’altres, però anem per feina: obrim les figues delicadament amb dos talls creuats en la part superior perquè ens quedin obertes en quatre parts, tallem el foie semi-cru en trossets petits, també es pot fer amb fetge d’ànec cru. En una paella posem un bon raig de garnatxa, aquest serà el toc empordanès, quan la garnatxa estigui calenta, tot fent-se la reducció, i escalfem les figues i el foie, si voleu i poseu una mica de sal, en la mateixa garnatxa.
En un plat posem les figues obertes de bat a bat i per sobre hi deixem reposar uns quants trossets de foie, després i deixem caure unes gotes de la reducció de garnatxa, i podem gaudir d’un plat dolç que ens ajudarà a veure que si tot fos més dolç, menys amargor hi hauria en aquest món.
Si no voleu fer aquest plat perquè la mandra us ha guanyat tot i que és molt senzill i ràpid, podeu anar al restaurant Divinium de Girona, al carrer General Fournàs, que és el lloc on les vaig menjar, el toc empordanès de la garnatxa és collita meva. Aquest restaurant situat de ple al barri vell, podeu trobar-hi també una de les seleccions més amplies de formatges a Girona, deixeu-vos aconsellar per en Joan: us portarà una bona selecció de plats, o els millors formatges i d’algun petit racó et servirà un gran vi.
2 comentaris:
Camil, han de ser boníssimes! un gustàs! i si serveixen per endolcir l'ambient encara millor!.
L'altre dia jo en vaig menjar una variant d'aquest plat .Era el mateix però una mica gratinat al forn i per tant,plat calent i sense el garnatxa.També era molt bo!
Et passo aquí mateix la recepta per escrit(l'he trobat navegant per aquest món):
Fem dos talls en forma de creu en cada figa, els mullem amb el cava i el suc de taronja, els col·loquem en una font refractària i els fiquem en el forn 15 minuts a 100 graus. Tallem el fetge en tacs i fiquem un tros en cada figa, els fiquem al forn durant 5 minuts a 200 graus. Lliguem el suc mentrestant forneigem les figues amb mantega i assaonem per a fer la salsa.
Publica un comentari a l'entrada