Pollastre amb cava

Ara que les llums de nadal, encara que falti un mes ja comencen a envair arreu, la nit deixa de ser nit per convertir-se en un festival de bombetes de colors, segur que totes les bombetes són de baix consum, arriba el moment del visca el espiritu navideño.

Una recepta per si encara us queda una ampolla de cava de l’any passat o per si us en regalen més del compte, i sinó l’aneu a comprar que aquesta cassola val molt la pena.
Rossegem el pollastre en una cassola de ferro colat, que abans haurem sal-pebrat, mentre el pollastre es va rossejant amb un bon oli d’oliva, tallem unes cebes, no us reprimiu quanta més millor, però sense excessos que com diuen mai són bons.
Quan tinguem el pollastre ben ros, amb aquell color ros fort, daurat i brillant dels bons rossejats, i posem tota la ceba tallada i al mateix temps o reguem amb el cava, ha de quedar ben cobert el pollastre i la ceba, mitja ampolla més o menys, l’ altra mitja us la beveu tot preparant i esperant que el pollastre i la ceba arribi al seu punt.
Deixem-ho coure a foc lent durant uns vint - trenta minuts, la potencia del plat està en que la ceba quedi ben melosa i el cava es redueixi, és llavors quan la combinació de la ceba melosa i dolça pel gust del cava reduït fan que amb el pollastre rossejat i sucós pel xup xup de la cassola sigui un plat d’aquells de menjar i sucar-hi pa.
A la ceba li acaba passant el mateix que a la patata en els suquets i peixos al forn, que ja no saps si t’agrada més la ceba o el pollastre, com amb la patata i el peix.

Olives trencades amb farigola

Trenqueu les olives una a una, amb una mà de morter, cal paciència i nervi. Poseu-les en aigua, i canvieu-la cada dia, durant nou dies. Al desè dia, passada la “novena” com diu la tradició, poseu-les en un pot de vidre en aigua nova, sal al gust, farigola i unes fulles d’olivera.
Deixeu-les durant un dos mesos fent la conserva i diuen llavors estan boníssimes, no tocar-les i no olorar-les. El que us puc dir jo és que tot just fa un mes que les vaig deixar al pot i l’altre dia les vaig obrir no fos cas que s’haguessin fet mal bé, i estaven per acabar-se el pot, per tant han d’estar al gust dels qui se les mengi per a mi amb un mes ja es poden menjar.
La conserva al gust, amb les fulles d’olivera i farigola, queden suaus amb un petit aroma, diuen també de fer-les amb una infusió de fulles d’olivera, d’altres que les barregen amb alls i pebre vermell dolç o picant,... conclusió poseu-li el que bonament us plagi que segur que us quedaran molt bones, i així creareu les vostres pròpies olives, i que comencin a tremolar els de aceitunas la española.
Ara és el temps de recollir les olives, o de comprar-les verdes al mercat, també teniu l’opció de si coneixeu alguna empordanesa, o empordanès també, amb un mas a l’Empordà amb oliveres, que us ho pagui en especies amb uns bons grapats d'olives per provar-ho. I sinó sempre us queda la possibilitat de com aquell qui no vol la cosa, que el pagès us faci un regal sense ell saber-ho, tot per menjar oliva del país evidentment.

Suquet de lluerna i escamarlans

El suquet és un dels plats amb més tradició de la costa catalana, hi ha tantes formes de fer suquets com gent amb ganes de cuinar hi hagi. Aquest suquet seria a l’estil de la costa nord, segons la meva biblioteca de cuina, no tant pels ingredients sinó per la forma de fer-lo, una de les més senzilles.
Aquest plat, que fan a alta mar els pescadors, és tant senzill com potent, la manera de saber si t’ha quedat bo és mirant no tan no com la gent menja el peix sinó sobretot les patates.
Fem un fumet amb el cap de la lluerna i quants crancs, o el peix de roca que vulgueu. Al mateix temps en una cassola de ferro colat i amb oli ben calent saltem els escamarlans i els retirem, després fem el sofregit amb alls trinxats i tomata ratllada, proveu amb tomates de penjar molt madurs li donen el seu punt, deixeu que el sofregit vagi fent tranquil·lament i cap al final hi posem un raig de vi blanc, julivert i safrà.
Un cop ben concentrat el sofregit hi trenquem les patates, vermelles són més meloses, a la mateixa cassola, res de tallar-les a quadradets, a continuació hi posem la lluerna i ho cobrim tot plegat amb el fumet i una mica més de safrà, el foc ha d’estar animat. Mentrestant fem una picada amb: fumet, vi blanc, alls, julivert, ametlles i avellanes. Un cop passat uns quinze minuts hi posem la picada i els escamarlans. Cinc minuts més i ja estarà llest.
Si els peixos de roca al forn amb patates ja són molt bons, els suquets els superen, el peix pot ser qualsevol dels de roca i marisc que vulgueu i el sofregit el podeu adaptar al vostre gust i la prova del coto és veure la gent sucar pa i com es mengen les patates, el secret una patata sabrosa i fort gust de peix.

Una bona manera de celebrar els 35 anys.