Trenqueu les olives una a una, amb una mà de morter, cal paciència i nervi. Poseu-les en aigua, i canvieu-la cada dia, durant nou dies. Al desè dia, passada la “novena” com diu la tradició, poseu-les en un pot de vidre en aigua nova, sal al gust, farigola i unes fulles d’olivera.Deixeu-les durant un dos mesos fent la conserva i diuen llavors estan boníssimes, no tocar-les i no olorar-les. El que us puc dir jo és que tot just fa un mes que les vaig deixar al pot i l’altre dia les vaig obrir no fos cas que s’haguessin fet mal bé, i estaven per acabar-se el pot, per tant han d’estar al gust dels qui se les mengi per a mi amb un mes ja es poden menjar.
La conserva al gust, amb les fulles d’olivera i farigola, queden suaus amb un petit aroma, diuen també de fer-les amb una infusió de fulles d’olivera, d’altres que les barregen amb alls i pebre vermell dolç o picant,... conclusió poseu-li el que bonament us plagi que segur que us quedaran molt bones, i així creareu les vostres pròpies olives, i que comencin a tremolar els de aceitunas la española.
Ara és el temps de recollir les olives, o de comprar-les verdes al mercat, també teniu l’opció de si coneixeu alguna empordanesa, o empordanès també, amb un mas a l’Empordà amb oliveres, que us ho pagui en especies amb uns bons grapats d'olives per provar-ho. I sinó sempre us queda la possibilitat de com aquell qui no vol la cosa, que el pagès us faci un regal sense ell saber-ho, tot per menjar oliva del país evidentment.
1 comentari:
No sabia que havien de ser nou dies. Jo canvio l'aigua quatre o cinc cops, i les olives surten ben bones, però si ha de ser una novena, ho faré, que costa ben poc. D'olivers per a fer olives trencades n'hi ha a l'Empordà, però també al Bages, al Vallès, a la Conca de Barberà... i, sobretot, a les Terres de l'Ebre. Les arbequines (camp de Tarragona, Garrigues...) no cal trencar-les, de menudes que són !
Publica un comentari a l'entrada