Bacallà de divendres sant

Si totes les penitències i processons fossin així segur que el món aniria millor, podríem dir que aquests dies i setmanes uns dels plats per excel·lència és el bacallà, aquell producte que abans podia ser el peix del pobres, amb el pas del temps com en d’altres productes s’ha convertit -per mèrits i de la cuina- en un dels plats centrals de la cuina catalana.
El divendres tocava bacallà, i després d’una investigació profunda he trobat gràcies a l’avia Remei en el seu llibre talla el bacallà, amb 200 receptes de bacallà, el bacallà per adequat que és el bacallà de divendres sant.
Fregim el bacallà dessalat i el reservem. En una cassola amb part de l’oli de fregir enrossim una mica la ceba –tallada petita-, seguidament fem un sofregit amb tomata ratllada.
Apart hem de preparar: les panses a remullar en aigua tèbia; bullim les carxofes, les enfarinem i les fregim, així fan el suc més espès; bullir els pèsols; bullir els cigrons; fer els ous durs; i una picada d’ametlles torrades amb alls.
Posem a la cassola el bacallà fregit, els ous durs, les panses, les carxofes, els pèsols i els cigrons, una mica de suc o aigua i la picada, i deixem que la cassola faci el xup xup fins que quedi ben lligat.
Després de menjar aquest plat tant consistent podeu fer les processons que facin falta, tant de dia com de nit, fins i tot algú està a punt de convertir-se al cristianisme ortodox.

5 comentaris:

jordicastells ha dit...

Regat amb una bona garnatxa blanca del Emporda, Terra Alta, Monsant o Priorat, crec que seria el vi adient.
Salut

Camil Ros ha dit...

Jordi,
de ben segur que pot ser un encert de vi. Si vols que interactuem? jo posso el menja i tu el vi, i la cuinaesfera a menjar i veure el millor de la nostra terra.

gina ha dit...

mm bacallà el meu plat preferit, m'agrada de totes maneres, pero per pasqua amb cigrons com el fa la meva mare,
espero entris el meu blog, fa poc que he començat.
felicitats

Dessmond ha dit...

Jo vaig menjar una cosa semblant ahir, perquè divendre era fora. Però a més amb truites de mongetes. Una delícia.

manel ha dit...

Ostres, Camil, quins records, els anys que fa que no menjo aquest bacallà. És sense dubte el millor que tenia la Quaresma quan es complien els preceptes. De l'any que ve no passa que recuperi la tradició.