Tomata natural amb olivada

Si voleu fer un primer plat o un centre per picar natural i fresc mentre s’espera el gran dinar o sopar perquè no, aquí teniu un petit contrast senzill, natural i refrescant: tomata natural, olivada i en comptes de torradetes, mozzarella de Búfala.
Les tomates el més naturals i madures possibles, en aquest cas són de les de penjar, les pelem i les buidem per dins, que no quedi ni un sola llavor, un cop pelades i buidades, tenim dues opcions: o les passem pel rallador o pel turmix, l’objectiu és que ens quedi ben rallada, i si és pel turmix triturada però suau no és qüestió de que ens quedi massa lligada, tot seguit amanim la tomata amb sal i oli d’oliva verge.
Per fer l’olivada, la podem fer de la forma senzilla olives negre i oli d’oliva i al turmix fot-li fort que ja queda bé, però si li voleu donar un millor sabor i un toc diferent: agafem les olives negres, sense pinyol i si són amb pinyol els hi heu de treure, unes taperes, unes anxoves de l’Escala i oli d’oliva verge, i tot junt passat per turmix fins que ens quedi ben espès, aquí a diferència de la tomata d’abans si que ha de quedar ben lligat, la proporció és: moltes olives, un raig d’oli d’oliva, unes quantes taperes i anxoves. Les taperes i les anxoves és per donar-li el seu punt de contrast, però fonamentalment s’ha de trobar el gust de les olives, però això se’n diu olivada: suposo.
Agafem la Mozzarella de Búfala, o qualsevol formatge fresc i suau de gust, el tallem laminat a mig o un centímetre, ja que faran la funció de les torradetes, o si voleu podeu substituir el formatge per les torradetes, o les dues coses la creació no té ni límits, ni censura.
En un centre de taula, posem primer una bona capa de tomata natural, després repartim per sobre l’olivada al gust, per exemple tres part de tomata per una d’olivada, i pel voltants i el centre la mozzarella amb una marca de tomata, olivada i unes gotes d’oli d’oliva verge del d’amanir. Si sinó es pot fer estil montadito: una torradeta, la mozzarella, després una capa de tomata i a sobre olivada, i que tremolin els vascos.
Disfutreu d’un bon entrant saborós i saludable, ja veure que de sortida la gent no li veu la gaire la gràcia però després de silenci en silenci se’l mengen tot, com diu aquell proverbi xines i les mares: no només s’ha de menjar pels ulls.

5 comentaris:

Cuinagenerosa ha dit...

hola, camil,
per casualitat he ensopegat amb el teu bloc, en le qual he trobat una bona quantitat de llocs en català que no coneixia.
jo n'acabo d'inaugurar un, anomenat "cuinar és generós", que pots trobar a http://cuinagenerosa.blogspot.com/
té encara pocs dies, però visitar pàgines com la teva m'engresca a seguir-hi treballant.
endavant i una salutació ben cordial.

Cuinagenerosa ha dit...

moltes gràcies per afegir el meu bloc a la llista "dels blocs als fogons.cat". espero estar a l'alçada dela resta.
fins aviat.

Anònim ha dit...

Benvolgut Camil, em penso que no plourà pas gaire més abans no em decideixi a experimentar amb la teva olivada. Ara bé, quina classe d'olives fas servir? Gràcies!

Camil Ros ha dit...

les olives quan més gustoses millor, cal evidentment una mica de paciència en treure els pinyols. Les que són sense pinyol no acostumen a tenir tanta qualitat però també serveixen

Anònim ha dit...

Eps!!! Gràcies i ja et dic, ho posaré en pràctica ben aviat segurament amb olives mortes o de l'Aragó. Ja vorem. De paciència, un pot ben ple.
Fins aviat!