Aquest marisc per alguna gent catalogat de segona categoria no té res que envejar a la resta, és molt utilitzat i recomanat a l’hora de fer fumets, unes galeres i uns crancs en el fumet augmenten el seu sabor, si sobretot quan s’acabat de bullir el fumet, agafem les galeres i el crancs i amb el xino les aixafem be amb el morter per acabar de treure-li tota la substancia que acabarà de donar millor gust, encara, al fumet, a part aquest marisc comparat amb d’altres el seu preu és més raonable.Menjarem les galeres saltejades amb tomata, alls tendres i bitxo. Les podem menjar de moltes maneres: a la planxa, saltejades amb all i julivert,... En una paella posem l’oli d’oliva verge i el bitxo, al gust de cadascú si voleu potenciar el bitxo trenqueu-lo a trossets, i deixem que l’oli s’escalfi. Haurem tallat la tomata i els alls tendres a quadradets petits. Quan l’oli estigui ben calent tirem la tomata i els alls, deixem coure poc temps, la tomata no s’ha de sofregit, posem les galeres i les anem saltejant duran uns minuts, i just quan ja us sembla que estan, poseu el foc ben fort i tireu un raig de vinagre, i seguim saltejant uns instants i ja estarà. El toc de vinagre, quan fregim galeres, gambes però també amb algunes carns com el llom veure com li dona el seu gust propi i us convidarà a sucar-hi pa.
La millor eina per menjar les galeres són els dits, i anar xuclant a poc a poc fins arribar al cap, tot vigilant de no punxar-se, així galera darrera galera, sempre en voldreu una altre. Recordo de petit una plata ben gran de galeres al centre de la taula i tothom anar xuclant fins que no en quedes cap ni una, al xuclar trobareu la substància i el bon gust del bon marisc.
5 comentaris:
Les galeres m'encantes, a vegades en menjo simplement passades per la paella
Ester
Sempre les havia fet servir per donar-li més gust al fumet, no les he menjat mai... Les hauré de provar.
Hola camil!
Estic molt d'acord amb la teva apreciació sobre les galeres. de fet, estic preparant un post sobre les galeres que comença així, donant- te la raó... ;-)
Jo sempre les havia menjades fregides com l'ester, però darrerament les he gaudides en arròs caldós. I Sara Maria, no dubtis en provar-les! Són excel·lents!
La galera no es de segona, es de primera.
Quan era petit els pescadors de les Cases d'Alcanar quasi les tiraven perquè no eren tant comercials.
Pos per mi ha estat sempre el meu menjar preferit. Soc galero-dependent i, ara que visc al Maresme, ho noto més que mai. No en trobo en lloc i quan ho faig, m'encanta dir a la peixateria: "posa-me-les totes" encara que ni hagin dos quilos o més. Fregides o a la planxa, amb una mica d'oli i sal, és com les menjo, hi ho faig del cap cap a la cua.
Com que es solen buidar, si les vols guardar a la nevera d'avui per demà o demà passat, cal mullar una tovallola amb aigua i les vas embolicant: una capa de galeres i emboliques, una altra capa i emboliques. Al final ho emboliques tot amb paper de diari i a la nevera. Ja veuràs com no es buiden.
Publica un comentari a l'entrada