Durant la temporada de les carxofes podem arribar a la conclusió que són com els dijous, sempre al mig, però com que només són uns mesos cap problema, ans el contrari, en podem gaudir cuinant-les pràcticament de totes les maneres i acompanyades de tot, sigui carn, sigui peix, arròs o el que faci falta, hi ha tot arreu i deixa anar el seu toc personal.
Tallem ceba de figueres ben petita i uns quants alls i deixem sofregir a foc molt lent, al mateix anem fent un fumet de peix, quan la ceba estigui rosa i posem la sèpia tallada a juliana una mica gruixuda i esperem que deixi anar la seva pròpia aigua, quan la sèpia pràcticament ja estigui tova i posem els cors de les carxofes tallats, esqueixem unes patates i el fumet de peix, deixarem coure uns 15 minuts i tirem un all-i-oli negat i una mica de julivert, deixem coure uns 5 minuts més i ja estarà llest.
Aquesta és una variant dels clàssics on el principal és el peix o les patates, aquí tant la sèpia com la carxofa tenen el seu paper central, les patates també tot i que originàriament quan provar aquest plat eren sense patates i també queda molt be, per tant feu el gust de cadascú que és la millor recepte adaptar les coses, com bonament ens plagi, les receptes estan per saltar-les.
6 comentaris:
Mai no hauria pensat a combinar la sépia amb la carxofa. Quina bona idea!
;)
Encara no he provat les escarxofes i em sembla que ja vaig tard, perquè són boníssimes. I combinades amb sèpia no et dic res!
Te n'agafo un plat i prenc nota de la recepta. Una abraçada i bon cap de setmana.
He cuinat tots els teus plats, bé ho he provat i alguns m'han quedat bé , altres molt bé i alguns regular; però fa més de dos mesos que no penges cap plat nou, i la cuina d'estiu que no et va? L'any passat en feies de frescos i bons
Considerant que fa molt que no escrius al bloc de cuina i, d'altra banda, que s'apropen les vacances... viatja aquest estiu a través dels sentits a la recerca dels sabors únics que representen l'essència dels plaers més suculents, aquells que formen la bellesa autèntica de les petites coses: l'aroma dolç i familiar dels brunyolets de la infantesa; la vistositat, encisadora paleta de colors, sabors i sensacions d'unes verduretes de l'hort al vapor, el sabor exòtic i refrescant d'un gaspatxo de guacamole; la textura tendre i delicada d'unes carxofes a la brasa; el càlid, conegut, suau i cadenciós, xup-xup d'un bon arròs caldós (naturalment d'en Ros) ... Ummm!!! bocinets de paradís
Apa! Investiga i tradueix els teus experiments a noves receptes per a delit de les nostres papil·les, o, si més no, de la nostra imaginació.
I'm appreciate your writing skill.Please keep on working hard.^^
Publica un comentari a l'entrada