Ara que les llums de nadal, encara que falti un mes ja comencen a envair arreu, la nit deixa de ser nit per convertir-se en un festival de bombetes de colors, segur que totes les bombetes són de baix consum, arriba el moment del visca el espiritu navideño.
Una recepta per si encara us queda una ampolla de cava de l’any passat o per si us en regalen més del compte, i sinó l’aneu a comprar que aquesta cassola val molt la pena.
Rossegem el pollastre en una cassola de ferro colat, que abans haurem sal-pebrat, mentre el pollastre es va rossejant amb un bon oli d’oliva, tallem unes cebes, no us reprimiu quanta més millor, però sense excessos que com diuen mai són bons.
Quan tinguem el pollastre ben ros, amb aquell color ros fort, daurat i brillant dels bons rossejats, i posem tota la ceba tallada i al mateix temps o reguem amb el cava, ha de quedar ben cobert el pollastre i la ceba, mitja ampolla més o menys, l’ altra mitja us la beveu tot preparant i esperant que el pollastre i la ceba arribi al seu punt.
Deixem-ho coure a foc lent durant uns vint - trenta minuts, la potencia del plat està en que la ceba quedi ben melosa i el cava es redueixi, és llavors quan la combinació de la ceba melosa i dolça pel gust del cava reduït fan que amb el pollastre rossejat i sucós pel xup xup de la cassola sigui un plat d’aquells de menjar i sucar-hi pa.
A la ceba li acaba passant el mateix que a la patata en els suquets i peixos al forn, que ja no saps si t’agrada més la ceba o el pollastre, com amb la patata i el peix.
Rossegem el pollastre en una cassola de ferro colat, que abans haurem sal-pebrat, mentre el pollastre es va rossejant amb un bon oli d’oliva, tallem unes cebes, no us reprimiu quanta més millor, però sense excessos que com diuen mai són bons.
Quan tinguem el pollastre ben ros, amb aquell color ros fort, daurat i brillant dels bons rossejats, i posem tota la ceba tallada i al mateix temps o reguem amb el cava, ha de quedar ben cobert el pollastre i la ceba, mitja ampolla més o menys, l’ altra mitja us la beveu tot preparant i esperant que el pollastre i la ceba arribi al seu punt.
Deixem-ho coure a foc lent durant uns vint - trenta minuts, la potencia del plat està en que la ceba quedi ben melosa i el cava es redueixi, és llavors quan la combinació de la ceba melosa i dolça pel gust del cava reduït fan que amb el pollastre rossejat i sucós pel xup xup de la cassola sigui un plat d’aquells de menjar i sucar-hi pa.
A la ceba li acaba passant el mateix que a la patata en els suquets i peixos al forn, que ja no saps si t’agrada més la ceba o el pollastre, com amb la patata i el peix.
3 comentaris:
Caram Camil, quin goig de plat! Mmmhh, em venia salivera només de llegir!!
Una abraçada i fins aviat!!
Camil, et recomano preparar aquesta recepte amb un dels magnifics pollastres de Vilafranca. Hi ha una magnifica fira per aquests temps. De pasada pot passar per Sant Sadurní i comprar el cava.
Camil, aquesta recepta la faré demà dissabte que tenim a sopar una parella acabats d'arribar de l'Argentina. Com cosa meva i per fer plat únic li posaré unes bones gambes de Palamós. Ja et diré com ha anat i quantes barres de pa ens hem menjat!
Publica un comentari a l'entrada