Ous fregits amb tòfona i cruixent de pernil de gla

Aquest plaer només de pensar-lo com te’l menjaràs ja és un èxtasi d’aromes. Algú es pot preguntar com de la terra o senzillament menjant gla, poden sorgir dues meravelles com la tòfona negra i el pernil de gla, la tòfona és coneguda com una de les perles de la cuina.
Amb aquest plat es confirma que els ous fregits són rodons i no ovalats, els destins de la cuina són inescrutables, el Colon ja va dir que els ous eren rodons o alguna cosa similar.
Posem en un tupper un parell d’ous frescos i una tòfona negra, els tapem hermèticament i els deixem al seu rotllo entre 24 i 48 hores, el que es produirà serà que l’aroma de la tòfona entrarà dins dels ous, encara que sembli mentida és així, si ens mengéssim els ous fregits sols tindrien gust de tòfona.
En una paella amb l’oli ben calent, posem uns talls ben fins de pernil de gla quan estiguin ben torrats els retirem en un plat amb paper absorbent de cuina i el deixem reposar perquè perdin les restes d’oli i així quedin cruixents.
En una altra paella amb l’oli també ben calent posem un motllo rodo d’alumini, tirem un parell d’ous, podeu retirar una mica de clara, fregim els ous quan estiguin ben fets, és a dir a punt de sucar-hi pa, els retirem amb compte, si el motllo us queda enganxat amb els ous, que és el més probable, retireu conjuntament amb un estri de cuina i un drap per agafar el motllo, i ho posem al plat, i llavors delicadament retirem el motllo amb un estri fi, estil flam d’abans.
Els ous fregits ens quedaran rodons, els acompanyem pel voltant amb els cruixents de pernil de gla, i després ratllem per sobre dels ous el pernil la tòfona negra al gust, tot acompanyat també d’un bon pa i un millor vi negre, l’aroma de la tòfona us acompanyarà bona part del dia i/o la nit, és un plat que recordareu i alguna vegada enyorareu i tot.
Per cert aquest plat sota cap concepte s’ha d’explicar a la metgessa, ja que sinó automàticament us farà una analítica de colesterol de nivell i arribareu a l’infinit, però segurament la creació de la cuina és el camí cap a l’infinit dels gustos i contrastos.

3 comentaris:

Cristina ha dit...

CARAM QUIN BLOC, FELICITAS! Realment, molt interessant. A partir d'ara el tindrem en compte i un dia també l'afegiré als "meus preferits".

BON NADAL!

Anònim ha dit...

Això és un plat senzill però de gust elaborat-L'he tastat i m'ha agradat!
Cuida't Camil!

Anònim ha dit...

MMM!!! Un plat fantàstic, i síiii, és un plat que de tant en tant "enyoro" moltíssim!