Aquesta és la constatació que les patates tallades d’una manera o d’un altre el gust pot variar de manera important.
Aquest plat és molt senzill, hem de tallar les patates amb ganivet acompanyat de molta paciència, han de quedar tallades el més fines possibles -1 o 2 mil·límetres- per tant ens passarem una bona estona pelant, tallant patates tot vigilant de tallar-nos ja que cal afinar el màxim possible el tall.
Escalfem l’oli en una paella i quan estigui ben calent, posem les patates i baixem el foc, ja que aquestes patates no han de quedar torrades sinó suaus i tendres, veurem que a mesura que es vagin fent deixaran de quedar rígides i s’aniran ajuntant i abraçant entre elles, quan hagin agafat un bon color sense arribar a torrar-se ja les podem retirar i deixar-les reposar en un paper de cuinar per acabar de desprendre l’oli restant.
Les salem i ja les podem portar a taula, tant per acompanyat qualsevol plat com per elles mateixes poden ser un plat, ja veureu com el gust de la patata fregida és millor tallades així que de la manera de sempre.
Aquest plat em porta molt records d’infantesa, ja que el meu pare les preparava per esmorzar molts dissabtes al mati, són records de petit que no saps situar en el temps exacte però que són d’aquells de memòria fotogràfica, un cop les tenia fregides hi ha taula, me’n donava unes quantes perquè també les menges amb ell.
Aquest plat és molt senzill, hem de tallar les patates amb ganivet acompanyat de molta paciència, han de quedar tallades el més fines possibles -1 o 2 mil·límetres- per tant ens passarem una bona estona pelant, tallant patates tot vigilant de tallar-nos ja que cal afinar el màxim possible el tall.
Escalfem l’oli en una paella i quan estigui ben calent, posem les patates i baixem el foc, ja que aquestes patates no han de quedar torrades sinó suaus i tendres, veurem que a mesura que es vagin fent deixaran de quedar rígides i s’aniran ajuntant i abraçant entre elles, quan hagin agafat un bon color sense arribar a torrar-se ja les podem retirar i deixar-les reposar en un paper de cuinar per acabar de desprendre l’oli restant.
Les salem i ja les podem portar a taula, tant per acompanyat qualsevol plat com per elles mateixes poden ser un plat, ja veureu com el gust de la patata fregida és millor tallades així que de la manera de sempre.
Aquest plat em porta molt records d’infantesa, ja que el meu pare les preparava per esmorzar molts dissabtes al mati, són records de petit que no saps situar en el temps exacte però que són d’aquells de memòria fotogràfica, un cop les tenia fregides hi ha taula, me’n donava unes quantes perquè també les menges amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada