La fideuada, fideua o rossejats de fideus

Com veieu en el nom o definició ja hi ha opinions diferents, com maneres diferents n’hi ha de fer-la, com pobles i cuines hi ha a la costa catalana de Salses a Guardamar, aquesta d’avui és una barreja al meu gust. Aquest és un dels primers plats elaborats que vaig fer, sinó que li preguntin a algú que primer no ho tenia clar de provar-la i després no en va quedar ni un fideu.
En una olla preparem un sofregit amb ceba, alls, pebrots, nyores, tomata i vi blanc un cop fet i posem un cap de rap i peix de roca i deixem fer el fumet per uns vint minuts generosos a partir que arrenqui el bull.
En una paella -així o faig més sovint- o cassola de ferro colat -avui-, amb força oli calent i saltegem unes gambes, uns alls i una nyora, i reservem les gambes, deixem una estona més les nyores i alls fins que quedin ben rossos i després el retirem, l'oli ha d'agafar el gust de les gambes, els alls i el toc de la nyora. A continuació rossejarem en el mateix oli el fideus –poden ser de cabell d’àngel o del número 2- avui del número dos, la manera de rossejar-los és remenar-los permanentment sempre fins que quedin ben rossos, si els deixem de remenar uns se’ns cremaran i els altres no es faran.
Un cop ben rossos i posarem fumet i un raig de vi blanc fins a deixar quasi coberts els fideus i els salarem tot posant-t’hi una mica de safrà en fil, els deixem coure si el fideu és del número dos durant uns 15 minuts, el fumet val més pecar per poc que per molt i si cal afegir-n’hi una mica més, un cop cuit i sense suc els taparem amb un drap de cuina uns 5 minuts, amb aquesta operació del drap veure com els fideus ens queden de punta, hi ha gent que els posa al forn uns minuts. Tornem a posar les gambes i ja està a punt, deixem la cassola al mig de la taula hi ha compartir el plat que també és part de l’encant de la fideuada i els arrossos.
Aquest plat típic de pescadors, ens expliquem que originàriament en el fumet també i posaven patates i pa torrat amb oli, i així feien el plat complert, amb les patates, el pa, el peix de roca i els fideus, també ho podeu provar.

3 comentaris:

Artuditu ha dit...

Hosti tu, quina bona pinta i millor sabor. Aviam quan quedem ;-)

Gemma ha dit...

Mmmm! M'encanta la fideua! I la teva recepta té molt bona pinta...
Per cert, fantàstic l'apartat amb els blocs catalans de cuina, n'hi ha que encara no els coneixia!
Bon any!

Anònim ha dit...

Molt bon plat, sí senyor! Per mi és un dels meus preferits. En català de "probar un plato" en diem "tastar un plat". Així, la roba s'emprova, una joguina o una eina es proven i un menjar es tasta.