Oli de tòfona blanca

Hi han olis bons, molt bons, i després ve l’oli de tòfona blanca que està en una altra dimensió –per a mi fins fa poc desconeguda-. Només obrir l’ampolla, la cuina queda plena de l’olor de la tòfona blanca, aquella potència de gas, que algú podria pensa que hi ha hagut una fuita de gas, i és veritat per la fuita és de tòfona blanca. O per la gent coneixedora d’aquesta olor tan especial i única es pensaran que avui toca tòfona blanca.
Aquest oli és perfecte en cru i per donar un punt de gust sensacional a carns –vedella, bou, pollastre,..- o peixos varis, dona un toc de sabor sensacional. També en podeu posar en un ou fregit un cop fet o en una truita, o fins i tot en una tomata partida per la meitat, en verdures, o en un entrepà i fins i tot allà a on us sembli que pot quedar. No és aconsellable ni recomanable utilitzar-lo per fregir o per amanir molta quantitat pels dos motius que a continuació s’expliquen.
Amb dos gotes n’hi ha suficient, per dos motius: el primer perquè n’hi ha suficient per donar el punt just de sabor, posar-ne més podria amagar la resta de sabors del menjar; i segon i potser més important que el primer perquè té un preu car, però si s’utilitza amb la mesura necessària –les dos gotes o si esteu esplèndids o generoses tres- pot arribar a tenir una llarga durada en molts plats i llavors la inversió inicial us aportarà beneficis tant al paladar com a la butxaca, és a dir en l’argot de borsa és un valor segur a mig i llarg termini.
Que podeu descobrir amb aquest oli: per exemple que menjar un pit de pollastre a la planxa pot ser un menjar exquisit celebrareu que el pollastre té gust, ja no parlem amb uns filets de vedella, o un peix, o un toc en un plat de verdures bullides, al vapor o la brasa.

7 comentaris:

starbase ha dit...

Camil, un cop vaig sentir al Ferràn Adrià dir que aquests olis necessiten algún afegit químic per a mantenir l'aroma de la tòfona.

En els ingredients apareix alguna cosa apart de l'oli?

Camil Ros ha dit...

starbase, l'ampolla diu: oli d'oliva, trufa blanca -tuber magnatum pico-, 0,1 % aroma.
el 0,1 deu ser el químic que tu dius, no ser si és molt o poc.

Mar Calpena ha dit...

Jo me'n vaig comprar una ampolleta temps enrera i és com allò que diuen els francesos de "la petite robe noire" que tota dona ha de tenir a l'armari. Em pensava que el faria servir menys del que l'estic fent servir, i queda bé amb molts plats...

Sara Maria ha dit...

La veritat és que quan en tinc a casa el faig servir també més del que em pensava... Ja sols un rajolí d'aquest oli en un plat de pasta bullida o un arròs blanc o amanint un tomàquet, és un plaer.

Ana ha dit...

Camil, puc preguntarte que es la tofona en castella?. Es la primera vegada que senc esta paraula. Pot ser a Valencia tinga un altra denominacio. M'agrada el teu blog, molt apetitos.
Ana

Camil Ros ha dit...

En castellà és diu trufa tant sigui la blanca com la negra

Anna ha dit...

Ei, un blog genial! Felicitats!

M'encanten els productes que presentes i la manera com els presentes.

La tòfona blanca és una autèntica delícia, però és important que aparegui el nom en llatí (tuber magnatum), del contrari us podeu trobar amb imitacions frustrants.

Jo utilitzo l'oli de tòfona blanca per cuinar ous, verdures i peixos i queda deliciós amb la crema de carabassa.

Fins aviat!