Fa unes poques setmanes que al mercat hi ha les primeres garotes i aquesta setmana finalment han caigut al cistell, també han vingut els primers pèsols i faves, qui diria que amb el fred vindrien aquest productes, doncs venen i ens esperen, mentre comprava les garotes al costat i havia anxovins –així posava el paper- petits i frescos, i també n’han caigut uns grapats, dobtava entre el anxovins i unes sardines petites que també feien una pinta espectacular,i així de simple i fruit de l’atzar surt aquesta recepta, de vegades cal pensar les receptes i d’altres et surten a l’instant.
Partim per la meitat les garotes -diuen que hi ha unes estisores especials no les he trobat mai- agafeu el tallant i amb un cop suau i sec també s’obren per la meitat, les netegeu be fins que només ens quedin les parts vermelles, diuen que les més vermelles són les femelles, i ja les podem posar al plat, si voleu podeu laminar ben fins uns alls tendres, la recepta tradicional són les garotes amb pa, botifarra negre i alls tendres.
Per fer els anxovins calentem en una paella força oli i quan estigui ben roent anem fregint els anxovins, és important posar-los a poc a poc deixar-los fregir a foc fort poca estona i retirar-lo en un paper de cuina perquè deixin anar l’oli, i així anar repetint l’operació, és la manera de que us quedin cruixent i daurats, si els poseu de cop per molt calent que estigui l’oli no us quedaran així, sinó més aviat el contrari pensits i mig pastosos.
Sumem les garotes amb els anxovins, tenim un plat senzill, de la costa brava i saludable, les garotes deia que eren del Cap Norfeu, acompanyem el plat amb el Perafita amb raïm picapoll un vi blanc jove de Cadaqués, que acabarà de arrodonir aquesta bona combinació de mar.
Es pot arribar a la conclusió que amb la pasta tot es pot combinar i segurament és una conclusió encertada, cada cop que he anat a Itàlia he descobert una recepta nova, i aquest cop ha estat els espaguetis del magnifico, que és així com en diuen al restaurant Garga de Florència, cal dir que la cuina de Florència i la Toscana donen per molt però aquest ja seria un altre escrit. Només tornar he posat l’enginy per copiar aquest plat només amb intuïció, pot faltar algun ingredient però funciona.
Posem a calentar en una paella suc de taronja i unes fulles de menta fresca deixem que vagin infusionant els sabors i llavors i afegim nata liquida per anar lligant la salsa i deixem que vagi reduint fins que arribi a ser espessa al nostre gust, s’ha de dir que prefereixo que les salses per la pasta ni hagi poca i en aquest cas per a no perdre excessivament el gust de la taronja i la menta un punt liquida, és a dir amb poca nata liquida. Mentrestant bullim els espaguetis o la pasta que considereu oportuna i ja tindrem tots els ingredients.
Muntem el plat amb els espaguetis i la salsa de taronja i menta i per damunt i posem unes fulles de menta i ratllem pell de la taronja així donem color al plat i el mateix temps més aroma, uns talls de taronja pels voltants del plat i llest per menjar.
Veure que el contrast de la taronja amb la menta te el seu punt, un plat amb aromes i també amb una sensació fresca molt interessant.
L’escudella és segurament dels plats de la nostra cuina que a l’hivern venen de gust i et deixa una sensació agradable i de benestar al cos, el que pot fer una olla d’aigua amb coses dins i anar bullint una bona estona, els misteris de la cuina.
Aquesta escudella seria de la secció de suaus, posem a bullir amb l’aigua pollastre, pastanaga, api, porro, naps, patata,... si voleu posar més tipus de carn –porc,vedella,...- o de butifarra negre, cigrons llavors ja tindreu també la carn d’olla. Però en aquest cas la qüestió és només fer la escudella, deixeu bullir l’escudella per unes dues hores i ja la tindreu llesta, és important ja que el temps de cocció és llarg que en feu una bona quantitat per guarda-la pels propers dies o també per congelar-la, així sempre tindrem aquella ració d’escudella que al vespre sempre va bé per fer un sopar lleuger.
Bullim uns galets XXXLLL, d’aquest que només apareixen per l’època de nadal, que tot el que queden ben posat al plat són incomodes de menjar, però un cop a l’any no passa res, sinó mireu la foto.
L’escudella la podem acompanyar de fideus amb arròs, qualsevol tipus de pasta, cigrons, trossos petits de pastanaga i patata,... és a dir pràcticament del que vulgueu, un plat per acompanyar un bon àpat d’hivern i o senzillament per entrar en calor amb un bon brou Tot i que la tecnologia de la industria agroalimentària ha fet meravelles amb els brous envasats, fets tranquil·lament a casa segueixen tenint un gust millor, que les preses no ens facin perdre les bones i saludables costums.
Fa unes poques setmanes que al mercat hi ha les primeres garotes i aquesta setmana finalment han caigut al cistell, també han vingut els primers pèsols i faves, qui diria que amb el fred vindrien aquest productes, doncs venen i ens esperen, mentre comprava les garotes al costat i havia anxovins –així posava el paper- petits i frescos, i també n’han caigut uns grapats, dobtava entre el anxovins i unes sardines petites que també feien una pinta espectacular,i així de simple i fruit de l’atzar surt aquesta recepta, de vegades cal pensar les receptes i d’altres et surten a l’instant.
