Garotes i anxovins

Fa unes poques setmanes que al mercat hi ha les primeres garotes i aquesta setmana finalment han caigut al cistell, també han vingut els primers pèsols i faves, qui diria que amb el fred vindrien aquest productes, doncs venen i ens esperen, mentre comprava les garotes al costat i havia anxovins –així posava el paper- petits i frescos, i també n’han caigut uns grapats, dobtava entre el anxovins i unes sardines petites que també feien una pinta espectacular,i així de simple i fruit de l’atzar surt aquesta recepta, de vegades cal pensar les receptes i d’altres et surten a l’instant.
Partim per la meitat les garotes -diuen que hi ha unes estisores especials no les he trobat mai- agafeu el tallant i amb un cop suau i sec també s’obren per la meitat, les netegeu be fins que només ens quedin les parts vermelles, diuen que les més vermelles són les femelles, i ja les podem posar al plat, si voleu podeu laminar ben fins uns alls tendres, la recepta tradicional són les garotes amb pa, botifarra negre i alls tendres.
Per fer els anxovins calentem en una paella força oli i quan estigui ben roent anem fregint els anxovins, és important posar-los a poc a poc deixar-los fregir a foc fort poca estona i retirar-lo en un paper de cuina perquè deixin anar l’oli, i així anar repetint l’operació, és la manera de que us quedin cruixent i daurats, si els poseu de cop per molt calent que estigui l’oli no us quedaran així, sinó més aviat el contrari pensits i mig pastosos.
Sumem les garotes amb els anxovins, tenim un plat senzill, de la costa brava i saludable, les garotes deia que eren del Cap Norfeu, acompanyem el plat amb el Perafita amb raïm picapoll un vi blanc jove de Cadaqués, que acabarà de arrodonir aquesta bona combinació de mar.

2 comentaris:

enric ha dit...

Aquí (a Badalona) no he vist mai que a les peixateries que conec en venguin, de garotes, i m'imagino que deu ser perquè es deuen comercialitzar molt poc. Jo, quan n'he menjat, sempre ha estat al restaurant.

I amb això que has anunciat que ja comença a haver-hi pèsols, ja se m'ha fet la boca aigua. Serà qüestió de començar a recopilar receptes on hi hagi aquest deliciós ingredient, per desgràcia cada cop més escàs.

UNa abraçada, Camil!

maria de Cadaqués ha dit...

Unes garoines així no tenen pèrdua!
Estaves acompanyat o les saboreges en solitud?Al meu poble diuen que les garoines s'ha de menjar acompanyat, ja que provoquen erotisme, i són provocadores de festasses de bon sexe.
Espero que se us posséssin bé.