El gintònic

El que sembla una simple combinació de ginebra i tònica, amaga a darrera una bona preparació a on cada petit detall converteix el gintònic en una litúrgia de la nit i no tant de nit, darrerament ha passat de ser una beguda antiquada ha tornar al centre.
Agafem un copa de còctel o un got ample –tipus sidra- el posem ben ple de glaçons de gel i amb una cullera de còctel o un estri llarg i prim remenem el gel per així refredar la copa, a continuació unes gotes de llimona i agafem un trosset de pell de llimona, primer la freguem per la part superior de la copa, i després amb dues pinces -o sinó fent uns petits talls a la pell de la llimona- agafem la pell i l’anem estirant i arrugant just en la part superior de la copa, així veureu com augmenta l’aroma de la llimona.
Agafem la ginebra que us agradi la mesura aproximada serien dos gots xarrups petits, és important no posar-ne gaire, a continuació obrim la tònica i la posem a poc a poc i en comptes de posar-les directament posem la cullera del reves i que tònica piqui contra la cullera, abans de posar-la tota remenem be el gintònic i la resta de la tònica, alguna gent també i possa dues gotes, no més, d’angostura li dona un toc més aromàtic, i ja tenim llest un gintònic preparat a consciència ja veure com encara que tingui els mateixos ingredients no té res a veure amb el gintònic sense preparar, aquell de got de tub amb un pim de ginebra i un pam de tònica amb un tros de llimona.
La ginebra va al gust, actualment se’n troben moltes varietats, per aconsellar tenim la Citadelle o la London i també la Hendrick’s que també es prepara amb cogombre, a part la clàssica Bombai shapire. Respecte a la tònica a part dels conegudes tenim la free indian.
El perill de provar un bon gintònic o preparar és que segur que entreu en el món del gintònic un lloc de difícil sortida.