Dins de la gama de colesterols paradisíacs, aquest plat ha de tenir el seu lloc, tot i que de sortida per la manera de fer-se no hi ha res fregit, tot i que la sensació és que es situa a l’alta gama dels colesterols, sabeu que, que cadascú el col·loqui allà a on bonament li plagui, ara no deixeu de provar-lo, no us deixarà indiferents.Posem a bullir aigua amb sal, i mentrestant pelem la patata, la fem un cuadrat i la laminem un punt gruixuda, quan l’aigua ja així arrencat el bull, fem bullir les patates sense que s’acabin de coure del tot han de cada un punt dures, les reservem i posem un raig de vinagre a l’aigua bullint per a fer el ous “poché”, trenquem l’ou i el posem en un tros de paper film i el tanquem lligant-lo, amb aquesta operació a part de que és més fàcil de posar i treure l’ou de l’olla, també ens quedarà més arrodonit. Posem l’ou a bullir com a molt uns dos minuts, retirem l’ou i amb cura trèiem el paper film, després aquesta operació entendre perquè al restaurant l’ou queda com queda.
Abans haurem posat el forn a escalfar, també es pot fer al microones segurament, laminem formatge al gust en funció de si us agrada més o menys fort i també laminem la sobrassada, en un plat primer posem un tall de patata, després el formatge i la sobrassada, un altre tall de patata i seguit igual amb la sobrassada i el formatge i per acabar un altre tall de patata, ho deixem coure al forn fins que la sobrassada i el formatge estiguin un punt desfets, trèiem i just damunt posem cuidadosament l’ou i una mica de sal maldon.
Tot i que el plat te el seu punt construir-lo a base de pisos de patata i l’ou damunt, per menjar-lo l’hem de trencar i barrejar tot, sense manies ni complexes, és aquí a on trobareu l’encant de la barreja.
5 comentaris:
Si hagués d'imaginar el pecat culinari més gran del món aquest seria, sens dubte, el plat que ens presentes avui, una síntesi de les meves debilitats com a comensal.
Felicitats al cuiner!
Camil, que bo, que bo, que bo, que bo, que bo... M'encanta, i la veritat és que això de col·locar-ho en forma de torre té el seu punt!
PTNTS
Dolça
Recordo una tarda d'estiu, en un poble petit de Salamanca. Tindria uns 6 anys i havíem anat a trillar a l'era dels meus tiets, amb els meus cosins. Recordo xivarri de nens, calidesa i els colors groc, del blat, i, taronja, del capvespre; l'olor de l'herba seca. En arribar a casa, més xivarri. La meva tieta va agafar panets rodonets els va buidar amb un forat pel mig i dintre va posar una mica de mantega, xoriço i un ou. Després ho va fregir a la paella. Recordo silenci i alegria.
Uf!! Quins records pot despertar una recepta! Gràcies.
Sencillament deliciós. Jo també tinc record que quan era petita la mare buidava un panet de viena (dels d'avants), hi posava sobrassada, un ou cru i a la paella amb l'oli ben calent,amb una cullareta anava tirant l'oli per sobre....Ummmm quins reords!
si ha sobre de bo, porta millors records perfecte
Publica un comentari a l'entrada