Boques amb angules

Un plat autènticament per quedar amb els dits a punt de xupar-los, és una adaptació d’un bar de la Costa Brava, d’aquells bars que d’entrada no hi entraries i de sortida no en sortiries. El vaig descobrir ja fa algun temps allà només era amb les boques. El bar està a l’Escala però no recordo el nom, hi he tornat alguna vegada i és d’aquells plats que el propietari els fa si li vé de gust, sinó no te’l fa i tan tranquil.
Les boques o pinces poden ser de cranc o de bou de mar –quan més grosses millors- i les angules són el succedani. Si teniu pressupost les podeu comprar naturals, el primer problema serà trobar-les i el segon pagar-les, amb aquest plat amb el succedani és més que suficient.
Agafem les boques -aquest cop són de bou- i amb la ma de morter o un estri similar els hi donem uns cops forts fins a ben esquerdar-les, sense trencar-les del tot, és per coure-les i menjar-les millor.
En una paella alta, una cassola també serveix, l’oli a foc lent hi posem uns quants alls sencers i pelats, unes fulles de llaurer i uns bitxos, dels darrers pocs, ja que només han de donar un punt de picant.
Quan l’oli estigui ben calent hi tirem les boques tapem la paella i posem el foc al màxim de potencia durant uns minuts, quan veiem que esta a punt d’estar fetes i tirem les angules que només s’han d’escalfar.
Un plat per un bon àpat, a l’inici o per un menjar de picar, les boques aromatitzades amb la barreja del gust de l’all i el llaurer amb un punt picant, ja veureu com no es para de xuclar les boques i xupar-se els dits, tot arrodonit amb les angules entre boca i boca, si alguna boca es resisteix tingueu unes pinces de trencar marisc, ja veure com no en deixeu ni una.

2 comentaris:

Artuditu ha dit...

Caram, quina bona pinta fa això.

Realment ets un mestre dels fogons ;-)

gerard ha dit...

Vam provar la recepte per cap d'any, impressionant! Recomano de tot cor