L’ocell petit que ve del nord del qual en Josep Pla deia: “Una becada sur canapé, que és el millor ocell, de molt, que es pot menjar en aquest país, ha de tenir el gust de la becada, de la tripa sobre el canapé i dels ingredients.
Al meu entendre, el tord, que és un ocell que passa per aquest país quan hi ha olives a les oliveres, és el que ve després, com a qualitat, de la becada, que és el primer, inqüestionablement. De becades, a l’Empordà, no n`hi pas gaires, perquè ni hi fa prou fred, i potser perquè els boscos no són prou espessos, cosa que agrada a aquest ocell. El llibre sobre la becada, fet per un propietari de Collsecabra, el senyor Rafel Puget, els serà de molta utilitat perquè és una obra d’un caçadors de becades excel·lent.”
És un d’aquells menjars que s’ha de provar, us trobeu un grup de persones amigues i feu un menjar d’aquells en grup que sempre donen aquell punt de fraternitat que aporta una bona taula, un bon menjar i bon vi.
La becada aquest petit ocell, el podeu menjar per alguns restaurants de l’Empordà i de la Garrotxa. Nosaltres vam decidit anar al Motel Empordà de Figueres, lloc de parada entre d’altres de Josep Pla, Salvador Dalí o Manuel Vazquez Montalban, persones conegudes i reconegudes per seus treballs i pels seus paladars.
Haig de dir que el gust de la becada és totalment diferents al de qualsevol altre tipus de carn que jo hagi provat fins ara, barreja el gust fort de la caça amb un punt fi i suau que la fa exquisita, de la becada n’aprofiten totes les part i en surt també paté que amb pa és sublim, l’ànec ja pot tremolar. La recepte d'aquest cop va ser: Becada flamejada amb armagnac.
L’època de la becada és de novembre fins a mitjans de febrer, la caça menor té el seu art i la seva dificultat. Una de les plomes de becada abans els pintors l’utilitzaven com a pinzell per pintar, ara els bons caçadors de becades les guarden com trofeu de caça per demostrar les que cada any cacen, així ens ho ha explicat en Jaume Subirós.
Al meu entendre, el tord, que és un ocell que passa per aquest país quan hi ha olives a les oliveres, és el que ve després, com a qualitat, de la becada, que és el primer, inqüestionablement. De becades, a l’Empordà, no n`hi pas gaires, perquè ni hi fa prou fred, i potser perquè els boscos no són prou espessos, cosa que agrada a aquest ocell. El llibre sobre la becada, fet per un propietari de Collsecabra, el senyor Rafel Puget, els serà de molta utilitat perquè és una obra d’un caçadors de becades excel·lent.”
És un d’aquells menjars que s’ha de provar, us trobeu un grup de persones amigues i feu un menjar d’aquells en grup que sempre donen aquell punt de fraternitat que aporta una bona taula, un bon menjar i bon vi.
La becada aquest petit ocell, el podeu menjar per alguns restaurants de l’Empordà i de la Garrotxa. Nosaltres vam decidit anar al Motel Empordà de Figueres, lloc de parada entre d’altres de Josep Pla, Salvador Dalí o Manuel Vazquez Montalban, persones conegudes i reconegudes per seus treballs i pels seus paladars.
Haig de dir que el gust de la becada és totalment diferents al de qualsevol altre tipus de carn que jo hagi provat fins ara, barreja el gust fort de la caça amb un punt fi i suau que la fa exquisita, de la becada n’aprofiten totes les part i en surt també paté que amb pa és sublim, l’ànec ja pot tremolar. La recepte d'aquest cop va ser: Becada flamejada amb armagnac.
L’època de la becada és de novembre fins a mitjans de febrer, la caça menor té el seu art i la seva dificultat. Una de les plomes de becada abans els pintors l’utilitzaven com a pinzell per pintar, ara els bons caçadors de becades les guarden com trofeu de caça per demostrar les que cada any cacen, així ens ho ha explicat en Jaume Subirós.
4 comentaris:
Ei, Camil. En Jaume és un crack i el Motel el paradís.
No sabíes quin és segon en Dalí el millor menjar del món?
Els hortolans. Ocells dificilíssims de caçar, estan amb extinció i s'han de menjar amb unes estovalles que et tapin el cap i el plat mentres el menges. Com si féssis bafs de vapor.
És un mite.
Per mi no pateixis, ni becades m'he atrevit a provar. Només de pensar-hi pobretes.
Ah, és impossible trobar millor servei que al Motel.
Si si En Jaume Subiros és un crack i un os dur de rosegar a l´hora de negociar hahahaha
Peró un gran professional i molt bona persona encara que sempre estiguem gat i gos per una cosa o altra peró estém comdemnats a entendrens hahahahahaha
Recorda Camil que el Motel Empordà és l´empresa on jo treballo de pastisser des de l´any 1988 i d´on també en sóc el Secretari d´un Comitè d´empresa de 5, tots ell d´UGT des del 1999...
Si hi vas anar el mes de gener jo no hi era pas, si no, segur que ja m´hagues enterat, i jo hagues sortit a saludar-te.
Segur que vas menjar molt bé i et van tractar inmillorablement...
La comercialització de la becada és prohibida, mira la llei 42/2007 o la directiva d'aus de 2009, entre altres.
Publica un comentari a l'entrada