De les oliveres, farem l’oli de l’Empordà

Ella que és petita –d’alçada- i de fulles també petites i clares. Per molts és un símbol de la resistència. Aquella resistència, que planta cara davant del foc i la tramuntana de la història.
L’olivera dona un fruit tan deliciós com l’oliva, que el seu cor és tan dur, com les esperances de somiar en un futur millor.
Un cop l’oliva passa pel trull, aconseguim l’or del poble: l’oli d’oliva verge d'Espolla. La cuina catalana i la mediterrània, sense l’oli d’oliva, no és que no fos la mateixa, sinó que no existiria. La mantega els que som del sud, la deixem pels del nord enllà.L’oli d’Espolla, diuen les males veus –en concret algú de Sant Climent- que és dels pocs –ell diu l’únic- que les olives, sempre són de l’Empordà. Mentre d’altres llocs dels voltants, de vegades venen algunes olives d’Itàlia,... D’Espanya només ens arriben les de “la española” i són sense pinyol i l'anxova no és de l'Escala.No vull dir que l’oli d’Itàlia o d’Andalusia, sigui ni pitjor ni millor. Només reivindico avui, com ahir. Primer els productes de qualitat de la nostra terra. Els d’altres també, perquè som internacionalistes, però com deia Serra i Moret, per ser internacionalista cal partir d’algun lloc. En aquest cas Catalunya i els seus productes de la terra primer. Jo ja he comprat l'oli d'oliva d'Espolla, per tot a l'any, vosaltres fins quan no el disfrutareu...
Sense anar més lluny: una amanida d'enciam de veritat, o fins i tot una pasta fresca amb uns quants pèsols. Només amb un raig generós i simpàtic d'oli d'Espolla, i a disfrutar del menjar.

Cap comentari: