Tots els colors de la mediterrània

Un dissabte al matí, si vas a la Devesa de Girona et trobaràs tots els colors de la mediterrània: els colors de la terra, el verd de l’enciam, el vermell del tomàquet, el taronja de la fruita,... i els colors dels orígens, el color del català, de l’argel, de l’andalús, del marroquí,...
Tothom parla de quan la cultura, la tradició, la religió,... són font de confrontació, ningú ens parla dels mercats setmanals, cultura i tradició de pràcticament tota la mediterrània. Un espai de convivència i de tradició, et trobes la pagesa i pagès de Salt amb els millors enciams de Girona i de part de l’estranger, el marroquí venen te i menta, i l’andalús venen oli d’oliva de les oliveres dels poemes de l’Alberti,... i tot passa amb total normalitat, la cultura catalana a part de ser integració forma part d’altres cultures més amplies com la cultura mediterrània, aquest és un exemple real, un exemple a seguir.
Ens podríem plantejar entre tothom fer una llista de tot el que ens uneix, quines coses fem durant el dia i la nit que són iguals o similars, i després fem les que són diferents, i d’aquestes quines són font de conflicte, el cafè o el te són font de conflicte. Crec que la primera llista seria més gran que la segona.
Potser hauríem de reflexionar i actuar millor, és a dir situar primer tot el que ens uneix i després buscar solucions a les causes que puguin ser font de conflicte. Ara que venen eleccions municipals, encara que la majoria dels immigrants no tinguin dret a vot, és un bon moment perquè els partits ens facin propostes de cohesió i integració. I deixar la hipocresia electoral a l’armari, el que no vota també té dret a ser ben governat.

Cap comentari: