Truita de patata i ceba
Truita de mongetes de ganxet amb patata i cansalada

Pollastre arrebossat amb cervesa

De les coses que més m'agradaven de petit i encara m'agraden, és el pit de pollastre filetejat i arrebossat i si pot ser un punt torradet millor. Doncs aquí una variant si voleu un punt alcohòlica, aquest tipus d'arrebossat el vaig trobar un dia buscant com fer una flors de carbassó, per cert encara no hi penjat la recepta, al bloc delícies del rebost.
És molt senzilla, posem la farina en un vol i anem afegint la cervesa i anem remenant amb energia perquè no se'ns facin grumolls, ens ha de quedar una pasteta fina i un punt espesa, un cop feta i posem l'ou, una mica de sal i acabem de remenar bé l'ou, i ja esta llesta.
Sal pebrem els el pollastre filetejat i l'arrebossem passat-lo pel vol i deixant-lo escórrer una mica, tot seguit el posem en una paella amb força oli i molt calent, quan estigui al nostre punt de cocció el retirem i el posem damunt de paper de cuina perquè deixa anar l'oli sobrant i ja esta a punt de caramel.
Així de senzill, de fàcil i de barat. Una recomanació no poseu tota la cervesa així també podreu anar bevent i arrebossant, i sinó tingueu dues cerveses. Aquest plat acompanyat d'una mostassa de dijon encara millor.
Sopa bullabesa de peix i marisc
La base principal d’aquesta sopa no és ni el peix, ni el marisc sinó el sofregit en funció del temps que hi dediquem ens quedarà o més suau o més consistent, ho deixem al gust de cadascú.
En una olla o una cassola ben gran sofregim la ceba tallada ben petita a foc lent com a mínim fins que ens quedi transparent, tot seguit i posem all picat i porro deixem que faci i una estona i posem tomata ratllada, farigola i llorer i uns quants caps de gambes, anem fent fins que el sofregit ens quedi ben concentrat. Si voleu també abans de fer el sofregit també podeu passar-hi primer el marisc i el peix per l’oli que farem el sofregit.
Un cop llest el sofregit en la mateixa olla i posem el peix i l’aigua per fer el brou, -cap de rap, peix de roca, crancs, galeres,...- i deixem fer com si fos un fumet, amb unes petites diferències i possarem safrà que abans haurem deixar amb una mica d’aigua calenta, un copa de vi blanc calent, i finalment un raig molt petit de pernord –beguda anisada francesa-, i deixem fer el fumet uns 20 minuts.
Passem el brou pel xino i ja tenim la sopa quasi a punt, si la deixem reposar i fins i tot refigerar agafarà més consistència. Ara només en faltarà coure el peix –rap, lluç,..- i el marisc – escarmarlans, llamantol, gamba,..- i si voleu també algu de cloises, tot el seu punt just de cocció.
I tot capa a taula, junt o separar com agradi més, però recomenable anar-ho barrejant tot una mica, una caixela i glop, ja veure que encara que sigueu amants de les sopes amb aquesta disfrutareu.
El truc de pernord és força utilitzat en la cuina marinera, jo principalment li trobat a la Barceloneta amb arrossos caldosos o musclos a la marinera, però també al Moli de l’Escala a on en Jordi Jacas fa una caldereta i una sopa bullabesa espectaculars.
Llamàntol amb reducció de vinagre de Mòdena
Aquesta recepta és senzilla i ràpida de fer, i sembla que hagin fet un gran invent. És una adaptació del restaurant Ca l’Herminda, del Port de la Selva, a on fan el llamàntol (allà li diuen Llungan) saltejat amb vinagre anyenc de Selva de Mar. En aquest restaurant també podeu menjar un bon arròs caldós de cabra de mar.El llamàntol es pot fer saltejat o al forn, us ho dic perquè vaig provar aquest plat ja fa uns quants anys i no recordava que era saltejat i el vaig fer al forn. Pel que fa al vinagre, qualsevol vinagre d’aquest consistent serveix: Jérez, Mòdena, anyenc Selva Mar,... És millor fer una reducció del vinagre, així queda més consistent el gust a vinagre. Sinó també esta bé, però queda només un perfum suau que de seguida fuig.
Obrim el llamàntol per la meitat de dalt a baix i esquerdem les pinces, si us emprenya o us fa cosa matar el bitxo directament amb el ganivet, escaldeu, amb aigua ben bullint, els pobres bitxos fins que deixin de moure’s. Una mica de sal i pebre per damunt del llamàntol.
Tot seguit preparem la reducció de vinagre de Mòdena: en un caçó escalfem el vinagre i una mica de sucre a foc baix i anem remenant fins que ens quedi la reducció de vinagre. Aproximadament ha de quedar reduït més de la meitat del líquid originari.
Escalfem el forn a 180º, quant estigui calent posem el llamàntol amb una part de la reducció del vinagre de Mòdena per damunt, deixem coure en funció de les dimensions del llamàntol (una peça mitjaneta com la de la foto, uns deu minuts). Enplatem el llamàntol i pels costats posem la resta de la reducció de Mòdena per anar sucant tant les pinces del bitxo com si en voleu posar en el cap i el cos. Si us agrada el llamàntol i el vinagre de Mòdena ben segur que disfrutareu.
També podeu fer un festival de llamàntol, posant al centre de la taula un llamàntol amb Mòdena i un altre llamàntol amb ceba, i llavors anar provant d’un i de l’altre, un plaer, així vaig fer l’última vegada i és molt aconsellable i quedareu com un senyors i unes senyores de la cuina, i totes dues receptes amb una hora poden estar fetes.
Truita de sardines amb all i julivert
Les truites donen per a molt, o fins i tot per a tot, potser hi ha amb algun ingredient que no lligui. De vegades amb poca cosa a la nevera pots fer una truita, pot semblar original i senzillament és una creació amb el que hi havia.Fem les sardines a la brasa o a la planxa amb sal grossa per damunt, quan estiguin al punt les retirem i traiem les espines i les netegem que no en quedi ni una de ben petita, tallem all i julivert a trossets ben petits, batem els ous i ho barregem tot amb una raig molt petit de llet.
En una paella a foc lent amb un raig d'oli fem la truita que ens quedi un punt crua per dins, i ja la tenim, trobareu un gust molt agradable amb la combinació de les sardines, l'ou i el punt cru de l'all i el julivert..
Aquesta truita la podrien batejar com la truita anti colesterol, comprem els ous amb omega 3, més les sardines que porten colesterol del bo i més l'all que elimina el colesterol dolent, és perfecte per a la dieta mediterrània, ara de totes maneres vigileu amb el julivert que diuen que és afrodisíac.
Llamàntol o llagosta amb ceba i flamejat

Tallem la ceba a juliana i la posem a fer amb oli i sal a foc molt lent i anem remenant, fins que ens quedi confitada i transparent en el darrer quart d'hora i tirem un bitxo petit i el suc sobrant del llamàntol, uns tres quarts aprox de temps total.
Mentrestant tallem el llamàntol a rodelles i el sal pebrem, també pot ser llagosta que així és la recepta original però no en vaig trobar aquell dia a l'Onyar no en van pescar, i el suc que deixar anar el reservem per tirar-lo a la ceba, al mateix temps ratllem unes tomates i i uns grans d'alls tallats ben petits.
Un cop la ceba al punt que volem passem un moment el llamàntol a la cassola i el retirem, seguidament tirem l'all i la tomata deixem fer uns moments, ara tornem a posar el llamàntol ho ruixem tot amb conyac i ho flamegem deixem coure uns cinc minut i ja està llest per xuclar i xopar-se el dits, amb un bon tros de par netejar el plat i la cassola.
Aquesta recepta cuina esta copiada i adaptada del darrer llibre de la Cuina de l'Empordanet el qual recomano, ja que com va dir en Joan Roca a la presentació totes les receptes es poden fer a casa. La recepta original és llagosta amb ceba, aquí hem canviat per raons de mercat la llagosta pel llamàntol i per donar una mica més d'alegria a la recepta li hem posat un bitxo a la ceba.
Suquet de sèpia amb carxofes

Durant la temporada de les carxofes podem arribar a la conclusió que són com els dijous, sempre al mig, però com que només són uns mesos cap problema, ans el contrari, en podem gaudir cuinant-les pràcticament de totes les maneres i acompanyades de tot, sigui carn, sigui peix, arròs o el que faci falta, hi ha tot arreu i deixa anar el seu toc personal.
Tallem ceba de figueres ben petita i uns quants alls i deixem sofregir a foc molt lent, al mateix anem fent un fumet de peix, quan la ceba estigui rosa i posem la sèpia tallada a juliana una mica gruixuda i esperem que deixi anar la seva pròpia aigua, quan la sèpia pràcticament ja estigui tova i posem els cors de les carxofes tallats, esqueixem unes patates i el fumet de peix, deixarem coure uns 15 minuts i tirem un all-i-oli negat i una mica de julivert, deixem coure uns 5 minuts més i ja estarà llest.
Aquesta és una variant dels clàssics on el principal és el peix o les patates, aquí tant la sèpia com la carxofa tenen el seu paper central, les patates també tot i que originàriament quan provar aquest plat eren sense patates i també queda molt be, per tant feu el gust de cadascú que és la millor recepte adaptar les coses, com bonament ens plagi, les receptes estan per saltar-les.
L’arròs caldós d’en Ros
Per l’arròs caldós d’en Ros, com en tots els arrossos l’important és la paciència en fer un bon i llarg sofregit, tallem la ceba de figueres a juliana, i l’anem fent a foc molt lent fins que ens quedi ben negre, no em de parar de remenar, la ceba primer deixar anar la seva pròpia aigua però després cal vigilar que no se’ns cremi, cal anar posant una mica de fumet, i quan s’evapori tornar-ne a posar, així fins que la ceba quedi ben negre, entre una hora i més, posem alls tallats ben fins i després posem tomata de penjar ratllada i nyora, seguim fent el sofregit a foc molt lent fins que ens que també ben fosc, si veiem que se’ns pot cremar fem igual que amb la ceba, anar tirant fumet, i en la part final un bon raig de vi blanc i quan s’evapori ja tenim el sofregit llest, el temps total de cocció és entre 3 i 5 hores, segur que és molt de temps, però val la pena pel resultat final, un arròs molt gustos i amb un color intens. Aquesta és la base del sofregit també podeu posar-li pebrot vermell o verd per exemple, si en comptes de fumet utilitzeu aigua si feu més sofregit i el congeleu també podrà servir per fer arròs a la cassola de carn, ja fem l’esforç del temps de sofregit val la pena fer-ne més.
Fem un bon fumet amb cap de rap i peix de roca que tant ens servirà pel sofregit com per la cocció de l’arròs, el temps de cocció un l’aigua arrenqui el bull és d’uns 20 minuts, si el fumet el feu a una mica de sofregit, també us en sortirà una bona sopa de peix.
En una cassola de ferro colat amb oli d’oliva verge passem el marisc –gambes i escamarlans i si voleu llamàntol, com avui- només el temps just perquè l’oli agafi el gust, reserveu el marisc i posem la sèpia tallada a juliana d’un dit, quan veiem que ja està feta i posem el sofregit i a continuació rossegem una mica arròs, abans de posar el fumet aquest han d’estar bullint, la proporció aproximada més o menys és per 400 gr d’arròs 2 litres de fumet, posem el fumet amb uns fils de safrà i una copa de vi blanc, deixem coure uns 18 -20 minuts, depèn del tipus d’arròs, a partir dels deu minuts de cocció i posem la clova –musclos, cloïsses,..- i després el marisc, cal posar-ho el temps just perquè doni gust a l’arròs però no se’ns passin de cocció tant la clova com el marisc i resivem de sal al gust. I just quan ja estigui l’arròs fet i moldrem al moment pebre negre, deixem reposar uns minuts i ja està llest.
Primer serviu-ne molt poc, ja que a mesura que la cassola es va refredant l’arròs s’acaba de fer i queda molt melòs.
Macarrons al all i bitxo amb verdures al te verd
En una paella amb el foc al mínim posem al mateix temps l’oli, alls laminats una mica gruixuts, bitxo i llorer, deixem que vagi confitant a foc lent, quan els alls estiguin ben daurats, ho reguem amb una copa de vi blanc, deixem que es redueixi i cremi l’alcohol i ja esta llest.
Els macarrons els haurem bullit amb sal i un raig d’oli, fins que ens quedin al dente, un cop llestos els escorrem i els passem per la paella com a molt un parell de minuts, el temps just perquè agafin el gust de l’all i bitxo, i els posem al fons d’un centre de taula i per damunt les verdures al té verd, que ara us explico com es fan.
Al mateix temps haurem fet al vapor unes verdures tallades ben petites –carbassó, mongeta verda, bròquil, tomata, all tendra, pastanaga,...- , abans de coure les verdures amb dos dits d’aigua posem té verd, deixem fer l’ infusió, quan sentim l’aroma del té posem les verdures a coure el temps just perquè ens quedin cruixents. Veure-ho com la verdura agafa l’aroma del té i li dona un toc de gust molt interessant.
Queda molt be posar el macarrons amb verdures al centre de la taula i que la gent vagi agafant, el blanc dels macarrons amb els colors de les verdures crea un plat de molt color, la sorpresa de la gent és quant comença menjar i descobreix els sabors amagats, que no saben d’a on venen, un plat sosu com macarrons bullits amb verdures, resulta que el macarrons amb l’all, bitxo, llorer i vi, agafen un bon sabor aromàtic i amb un toc picant, i per més sorpresa les verdures resulta que no són rebullides, sinó que són cruixents i amb l'aroma del té, i si us agrada per damunt espolseu formatge parmesà.
Ou amb tòfona negra i patata
El puré de patata serà la base del plat, fem bullir les patates fins que quedin ben toves, després les passem pel turmix amb sal i pebre, en funció de l’espès que volem que quedi i afegim o l’aigua de bullir les patates, nata liquida o fins i tot llet, al gust, tot amb un raig d’oli de tòfona, el podeu comprar preparat o sinó poseu tòfona i oli en un paella a foc lent deixeu fer fins que l’oli quedi ben tòfonat.
Per fer l’ou “poché” posem aigua a bullir amb sal, oli i vinagre, quan arranqui el bull posarem l’ou, que l’haurem embolicat amb plàstic film, d’aquesta manera el podrem posar i treure fàcilment i en el plat en quedarà molt bé, el temps de cocció és aproximadament entre dos i tres minuts.
En un plat amb fons posem un dit de puré de patata tòfonat, després l’ou damunt i finalment laminarem tòfona negra per damunt, i tot llest per sucar-hi pa, tant l’ou com el puré tot amb l’aroma intens de la tòfona que envaeix tot el plat.
Peix i verdures amb vinagreta de garoines
El peix –Gall de Sant Pere- pot ser qualsevol peix, Amb l’únic requisit que sigui fàcil de treure les espines ja que el servirem sense espines. El farem al forn i ens ha de quedar que es desfaci a la boca, per això si fem un senyal al peix fins l’espina, podrem controlar el temps de cocció, quan veiem que es desenganxa fàcil de l’espina vol dir que ja esta al seu punt, més o menys amb peixos d’entre 700 grm o el kg són uns vint minuts, però val més estar a sobre per que quedi al punt just, un cop cuit, com he dit abans, treurem el cap, la pell i les espines i un cop el peix ben net del tot, el tallarem a bocins ben petits.
Les verdures al vapor les tallarem a quadradets ben petits, agafarem: mongeta verda, pastanaga, espàrrecs, pebrot vermell, all tendre, carbassó, i tot el que vulgueu posar-hi, amb aquesta barreja teniu un bon contrast, t ant de sabors com de colors. Pel vapor haurem infusionat amb dos dits d’aigua: llorer, farigola, pela de llimona, grans de pebre,.. Les verdures han de quedar cruixents, per tant la cocció ha de ser molt poca com a molt uns 5 minuts, les verdures al vapor quan més petites es tallin menys temps de cocció.
Per la vinagreta de garoina o garotes, ara és el seu temps de finals de desembre fins el març, és molt senzill amb la garoina ben neta la desfem amb oli d’oliva i vinagreta, tres parts d’oli per una de vinagre, la vinagreta ens ha de quedar espessa, per tant cal oli i vinagre el just.
Amb un motllo rodo posem les verdures i en un altre el peix, tot salat amb sal maldon, opcional un raig d’oli d’oliva verge, i després posem la vinagreta pel voltant i una mica per damunt del peix, amb el contrast de color del plat fan una molt bona presentació i el plat queda exquisit, i així si que faríem dieta tot l’any.
Torró de xocolata i kikos cruixents
Només necessitem xocolata, mantega i kikos. Desfem la mantega i la xocolata en un cassó, un cop desfeta barregem els kikos, tot seguit ho posem en un motllo amb una capa de paper de plata ho repartim tot bé, ho deixem reposar a la nevera unes quatre hores i ja tenim llest aquest fabulós torró de xocolata i kikos cruixents, com que no te cap cosa rara de conservants i coses d’aquestes l’heu de guardar a la nevera.
La xocolata al gust, amb més o menys cacao com vulgueu, en aquest cas va ser per una bossa de kikos dues rajoles de xocolata, una de 75% de cacau i l’altre de xocolata amb llet, l’experiència és sensacional, per tant he decidit trencar la tradició i faré torró de xocolata i kikos tot l’any, espero que la santa seu no m’excomuniqui.
Galets farcits amb salsa d’escudella
Per fer el galets farcits haurem de fer un rostit de carn, un peix al forn dorada a la donostiarra amb gambes saltejades i unes verdures tallades ben petites al vapor o bullides al denten –mongeta verda, carbassó, pastanaga, espàrrecs verds,...- .
Bullim els galets gegants, el temps de cocció va en funció del que indiqui les instruccions de la bossa de la pasta, si ens posa que el temps de cocció al dente és d’uns 15 minuts, nosaltres els bullirem uns 10 minuts i llavors tallarem la cocció posant-los en aigua freda amb gel, un cop escorreguts ja podem començar a omplir-los.
Farem una escudella tradicional que la deixarem bullir entre tres i quatre hores, i un cop feta farem la salsa d’escudella de manera molt simple en un caço desfarem mantega llavors hi posem l’escudella i després tot a foc lent anem posant farina i anem remenant perquè no es facin grumolls ja veure-ho com al cap d’uns minuts ja s’anirà espessint.
Escalfem el forn a 180º posem els galets farcits amb salsa d’escudella per damunt durant uns 15/20 minuts fins que quedin gratinats i acabats de coure. I ja podem enplatar.
En el fons del plat posem un llit de salsa d’escudella i després els galets gratinats i en un costat posarem l’arròs benere en un motllo aquest arrròs és molt aromàtic i a més en ser de color negre li dona un toc de color al plat.
Paella de marisc picant
Fem un fumet amb peix de roca i gambes, les quals abans de fer el fumet les saltarem a la paella, el fumets de peix un cop fets uns 20 minuts, cal passar-los pel xino, especialment si hi ha gambes treure’m al màxim l’essència i el sabors intens de les gambes.
En una paella a on abans hem saltat les gambes fem el sofregit primer amb la ceba i després amb els alls, nyora, pebrot vermell i verd, porro i tomata, en funció del temps que estiguem fent la ceba i després la tomata ens quedarà un sofregit més potent, el sofregit sempre s’ha de fer a foc lent i anar vigilant sobretot que no se’ns cremi, quan considerem que ja està el reguem amb un bon raig de vi blanc i deixem que és redueixi. Llavors posem l’arròs que el barrejarem bé amb el sofregit tot rossejant-lo una mica, després ja podem tirar el fumet que haurà d’estar ben bullint i una mica de safrà, deixem que vagi fent xup xup i uns 5 - 8 minuts abans de d’acabar la cocció, depèn de l’arròs són entre 18 i 20 minuts, posarem el marisc –gambes, musclos, cloïsses, ...- i després el pebre vermell picant al gust, cal vigilar però sense posar-ne molt poc, la mesura aproximada per unes quatre persones seria unes 3 cullerades de cafè, així quedarà només un punt picant, a partir d’aquí cadascú faci el que vulgui, això si cal que quedi molt ben repartit. I ja està llest.
La flor del fred
Les carxofes venen amb la tardor i fugiran cap a la primera, una verdura autènticament d’hivern, les podrem fer de moltes maneres: al forn, bullides, fregides, en xips, en crema, en conserva, al vapor, per ennegrir els arrossos .... sense cap mena de dubte a la brasa és a on donen el millor d’elles mateixes, unes brases de llenya a foc roent, necessitem el seu temps per passar de la llenya a la brasa, a sobre de la brasa posem les carxofes amanides per dins amb oli i sal, i les deixarem fins que quedin ben cremades per fora que voldrà dir que estant ben tendres per dins, anirem desfullant la carxofa i anirem trobant les fulles cada cop més tendres fins arribar al cor.Tenim fogons d’inducció, forns ventilats, les mil i una noves tecnologies, però encara està per descobrir allò que ha de substituir a l’autentica brasa de llenya, com a mínim per fer les carxofes, per desgracia les calefaccions d’ara han substituït les estufes de llenya d’abans i les llars de foc, segur que no tenim tant de fred però segur també que no mengem les carxofes tant bones, coses del progrés.
Rogers amb verdures al vapor
Senzillament, a falta de brasa, farem els rogers a la planxa i les verdures al vapor. Tallarem les verdures –carbassó, mongeta verda, pebrot, espàrrec, pastanaga- ben primes, posem a bullir aigua amb llorer i llimona per fer el vapor, caurem les verdures el just perquè ens cruixents i tendres, cadascuna té el seu temps de cocció però aproximadament si són tallades primes entre 5 i 10 minuts és suficient, les enplatem amb sal maldon pel cim. En una planxa ben calenta farem els rogers, els quals els untarem amb una mica l’oli perquè així no s’enganxaran a la planxa a un instants estan fets especialment si són com els d’avui ben petits, diuen que els més gustosos, un cop fets els emplatem i tirem pel oli, all i julivert que una estona abans haurem deixat reposar tot junt perquè és lligui.
El dubte després de menjar aquesta recepta és si són rogers amb verdures o verdures amb rogers. Unes verdures saboroses i cruixents d’uns colors intensos i uns rogers petits amb el sabor profund i aromàtic dels millors rogers de roca torrats per fora i al punt per dins.
Rissoto de rogers
En una cassola plana desfem la mantega i posem com a molt una tercera part d’oli d’oliva, tirem una mica d’all i la ceba tallada molt petita fem la cocció molt a poc a poc fins que ens quedi d’un color transparent, i tirem una raig de vi blanc i esperem que es redueixi, llavors posem l’arròs i el rossegem una mica, a continuació anem cobrint l’arròs amb el fumet de rogers i verdures que haurem fet abans, amb el cap i les espines dels rogers i una varietat de verdures, quan l’arròs hagi absorbit el fumet en tornem a posar, junt amb uns fils de safrà i vi blanc, fins que considerem que l’arròs ha quedat cuit.
En mig de la cocció hi posarem els rogers filetejats i tallats a trossos junt amb verdures com mongeta verda i pastanaga tallades fines, és important tenir clar el temps de cocció tant de les verdures com dels rogers, els rogers al punt just de cocció i les verdures un punt cruixent, sinó ens passarà allò típic de peix massa cuit i les verdures rebullides.
Un cop considerem cuit l’arròs, és recomanable que quedi un punt dur ja després amb 5 minuts de repòs a la cassola s’acabarà coure, barregem amb l’arròs força formatge parmesà ratllat i mantega, abans haurem barrejat el formatge i la mantega, tot ben barrejat al gust, el gust que vol dir el gust de cremós que vulgueu, i per acabar per damunt pebre negre molt.
Tartar de sardines amb olivada
Traiem les espines, el cap i la pell de les sardines, i amb un ganivet anem tallant les sardines fins que ens quedin a bocins molt petits. Tallem també a bocins molt petits: cogombres avinagrats, ceba tendra, taperes i bitxo verd avinagrat, o barregem amb oli, vinagre, unes gotes de tabasco, un raig de ginebra i mostassa de dijon, i barregem tot fins que quedi ben lligat llavors i afegim les sardines i salpebrem, es barreja tot i ja tenim llest el tartar.
Per acompanyar el tartar preparem una olivada d’olives verdes, o la comprem de pot que n’hi han de natural que surten molt be, si decidiu fer-la podeu fer senzillament les olives, o també les acompanyeu d’unes taperes i unes anxoves, oli d’oliva i tot al turmix.
Posem al centre del plat al tartar, per damunt i al costat olivada i unes gambes pelades, i en comptes de les clàssiques torrades i posarem uns natxos, i ja s’està a punt de gaudir el contrast de la sardina amb l’olivada.
Gaspatxo de guacamole
Per fer el gaspatxo de guacomole necessitem: alvocat, ceba tendra o avinagrada, tomata, suc de llimona, pa, tabasco, sal i oli. Tot junt i amb aigua natural fresca procedirem a passar-ho tot pel turmix fins que ens quedi ben lligat, rectifiquem de sal, oli i tabasco, en funció de si us agrada que piqui, sinó senzillament no posar-n’hi, el deixem refredat a la nevera o amb glassons i ja el tenim llest.
Els famosos tropezones de sempre els podem substituir per seitons, tomata, escopinyes i fins tot natxos trossejats, el important és que faci el punt de contrast necessari.
Els gaspatxo o sopes fredes són dels millors invents per l’estiu: són fresques i saludables.
Caixetes de mar
Les caixetes tenen dels sabors més profunds del marisc, carnós i fort, podríem dir que és una síntesi o barreja de contrastos entre les navalles, les espardenyes i les ostres, per tant només cal deixar anar l’imaginació dels millors paladars per començar a gaudir ja d’aquest tresor de la mediterrània, amb una clova gruixuda i vermellosa que ens amaga la seva riquesa gastronòmica.
Senzillament obert al vapor, un raig d’oli, pebre i una mica de vinagre, o sol directament, aneu menjant-lo a poc a poc i anireu trobant per uns instants les navalles, de sobtes el gust de les espardenyes i sabor al mar més profund de les ostres.
Desconegudes a la Costa Brava, però s’ha de dir que n’hi han ja que aquestes han estat trobades i menjades per l’Empordà.
Sal de vi
Agafeu una tomata de pera i un raig d’oli d’oliva i sal de vi, feu un peix a la planxa i just quan estigui una mica de sal de vi i així en tots els plats que vulgueu, perquè al cap i a la fi és sal i en tots els plats se’ls hi posa sal.
Primer la vaig descobrir en un botiga que no era de sals sinó de vins, però després investigant la descoberta, vaig descobrir que a casa també la podem fer, és qüestió d’agafar sal gruixuda i mullar-la amb vi deixar que xucli el vi i esperar que és sequi i així un parell de vegades i ja tindrem la sal de vi.
Aquest procediment es pot fer pràcticament amb qualsevol cosa liquida, començaré a experimentar amb sal de gintònic, us imagineu.
Penegal al forn amb cru d'espinacs
Posem a foc lent una paella amb un dit l’oli, alls laminats, llorer, bitxo, deixem que vagi fent xup xup fins que ens quedin daurats i cruixents els alls, al mateix temps i a part haurem fet una reducció de vinagre de sidra. L’oli aromatitzat i un punt picant junt amb el vinagre ens servirà per coure el peix.
Amb el forn a 180º i posem el penegal amb sal maldon ben regat amb l’oli i el vinagre, ens de reservar oli i vinagre per anar-n’hi afegint durant la cocció, un cop cuit el posem en una sabata amb un llit d’espinacs en cru amanits amb sal maldon i l’oli i vinagre del peix, és una manera de fer un acompanyament diferent i fresc.
Un altre peix el forn per la col·lecció, la qüestió és anar canviant de peix i d’acompanyament, així sembla que és un plat diferent i en part és cert.
Tot menjant amb Josep Pla
Hi ha bons llibres de cuina a on ens expliquen com fer els millors menjars i hi ha també d’altres llibres que ens fan gaudir com ens expliquen el que han menjat, d’aquest narradors Catalunya té Nestor Lujan, Manuel Vazquez Montalban i sobretot té Josep Pla.Josep Pla quan parla del paisatge també parla de cuina i a l’inrevés, la fusió de cuina i paisatge són de les grandeses que Pla sap traslladar, perquè tot i que es pot menjar de tot i a tot arreu, menjar cada cosa en el seu lloc i en el seu moment té aquell punt diferent que no saps ben be perquè però el sabor és millor, un arròs caldos amb llamàntol vora el mar i un civet de senglar prop de la muntanya.
En bona part de l’obres de Josep Pla en un moment o altra pot sortir el menjar, principalment se’n poden destacar tres: El que hem menjat, que es pot trobar en una edició il·lustrada o sense il·lustra, aquí ens fa una volta per bona part dels productes de la terra i el mar, ens explica quin és el seu moment de menjar-los i com, després trobem dins de l’Obra completa dos volums Escrits empordanesos i Aigua de Mar.
El primer escrits empordanesos té capítol Alguns grans cuiners de l’Empordà, és l’única obra de Pla a on trobem les receptes complertes de com fer-les, molt recomanable tant per grans cuiners – Pere Granollers del Port de Llança, Alfons Roger de Maçanet de Cabrenys, Joan Sunyer de Colera, Josep Mercader de Cadaqués i Figueres- grans receptes d’aquest cuiners: Congre amb pèsols, becada en salmis, blanquette d’agneau, arròs negre de l’Empordà, sorbet de xampany,...
A aigua de mar, trobem a Bodegó amb peixos el Pla que fusiona literatura, paisatge i menjar, en un viatge per mar per bona part de la costa empordanesa, ens parlar del paisatge, de les aventures i desventures de la seva gent, ii a navegació d’estiu un viatge de Cadaqués fins Peníscola, ens parla d’algunes poblacions a on a menjat i com, sempre sense oblidar el paisatge de la mediterrània.
Bunyols de tramuntana
Per preparar-los és necessita una bona dosis de paciència, i si no teniu maquina de fer masses com jo, també una bona resistència als braços, els ingredients per la massa són: farina, llevat, ous, pells de llimona, matafaluga, anís, canyella, sal, sucre, mantega, llet i aigua tèbia, i tot en un vol i vinga a anar remenant fins que ens quedi la massa ben espessa, millor no posar el temps que es triga per a no desanimar al personal, però cal dir que l’esforç val la pena, un cop tenim la massa feta la deixem reposar un parell d’hores.
En una paella ben alta o una cassola amb molt d’oli i ben calent, courem el bunyols, els anem posant poc a poc, perquè l’oli no perdi temperatura, si hem fet be la massa veureu que el bunyol un cop cuit per una cara es gira sol l’acabem de coure i el retirem el deixem reposar en paper de cuina per deixar anar l’oli, després el mullem amb anís i l’ensucrem, el deixem refredar i ja està llest per gaudir-ne.
Bunyols de tramuntana perquè si els anem posant a coure amb un parell de culleres sense mirar en la forma, veure la diversitat de formes que agafen amb fils i banyes inclosos, com si en coures agafen rebut un bon cop de tramuntana.